Resum del recorregut:
Ruta circular de 12,41 km i un desnivell positiu de 314 m, amb sortida i arribada al pont de les palanquetes, al costat del riu Cardener.
Recorregut de dificultat moderada. Anirem fins Valldeperes tot seguint el camí vell. Des de Valldeperes anirem fins la raconada del Castellet. Tornarem per les lloses de la Solana per anar a buscar la Costa Rèvola per on baixarem seguint la línea del terme municipal que separa Cardona de Navàs.
Pel camí ens trobarem amb l’església de Santa Fe, les tombes del Mas, les runes del Castellet i les restes d’un poblat medieval entre d’altres coses.
La primera part del recorregut és majoritàriament per pistes i camins i el tram final de baixada per corriols.
Durant el recorregut es passa pel costat de cases de propietat privada. Demanem que respecteu la privacitat d’aquests llocs i que no entreu sense el permís dels propietaris.
Fonts consultades: Revista Cardona Oberta.
Descripció del recorregut:
Començarem la ruta des del Pont de les Palanquetes. Anirem a buscar l’antic camí de Valldeperes, que passa per sota d’ ”El Llobet”, on actualment hi ha el celler de “Vins i Cava Piteus”. Seguirem aquest camí fins trobar les marques blanques i vermelles del GR-176 que seguirem durant una bona estona. Després de fer un petit tram de corriol, arribarem a la casa de cal Misèries amb una era plena d’alzines. Les dades més antigues que hem trobat sobre aquesta masia són de l’any 1815. El darrer masover que hi va habitar, Ramon Closa Llobet, es va dedicar a la cria de rucs guarans que van arribar a ser comprats fins i tot, per comerciants de països àrabs, per obtenció de muls o mules mitjançant l’encreuament amb cavalls o eugues. Després de la seva mort, ara fa uns 20 anys, la masia, propietat de Josep Maria Cabanas, fa funcions de segona residencia.
Uns metres més endavant ens trobem el mas del Sunyer, amb l’església romànica de Santa Fe. La casa és citada per primera vegada en un pergamí del segle XIII i l’església està documentada des de l’any 1139. Originalment fou de planta única amb un absis semicircular. Al segle XVII es va modificar amb l’adició de capelles laterals, on si troben dos interessants retaules barrocs. El de la dreta é de l’any 1660, està dedicat als sants Galderic i Isidre. A la capella de l’esquerra hi ha el retaule del Roser d’estil renaixentista, posterior a 1610. També cal destacar el seu particular campanar d’espadanya.
Seguim el camí i trobem la casa del Mas. Aquesta casa apareix documentada per primera vegada l’any 1479. Uns metres més endavant, a sota unes alzines hi trobem la Tomba del Mas.
La següent casa que ens trobem és cal Perejoan. Les dades més antigues documentades que hem localitzat d’aquesta casa són de l’any 1674. El darrer masover va ser Ramon Closa Prat, que va morir l’any 2006. La masia ha estat remodelada i ara s’hi està una família cardonina, més aviat com esbarjo. Des del camí, sense entrar dins la masia, a la façana de ponent podem veure una curiosa gàrgola de pedra.
Un cop hem passat per davant seu, deixem les marques del GR i trenquem a la dreta.
Seguim la pista principal fins arribar a Castellet. Com el seu nom indica, en aquest lloc, o pel voltants, hi havia hagut un petit castell, probablement una torre. S’han trobat referències en documents d’aquest mas de l’any 1212. Només arriba, a primera vista, hi trobem unes tines i una casa enderrocada, però, si ens endinsem entre la vegetació, cap a la dreta, descobrirem les runes del que anys enrere havia estat un mas de grans dimensions. Actualment, sota les runes, encara hi podem veure l’estable construït amb volta catalana, amb les menjadores corresponents.
Els darrers estadants van ser la família Guitart i en van marxar, l’any 1959, per anar a Llobet.
Desfem el camí que em fet per pujar al Castellet i a la pista principal trencarem a la dreta i pujarem pel mig d’unes lloses de pedra enormes que semblen que no s’acabin mai. Es tracta d’un paratge que dona la raó a aquells que diuen que el nom de Valldeperes ve d’una mala interpretació de la traducció del llatí del nom de “Vallis Petras” que apareix en molts documents de l’any 1600 i que significaria “La vall de Pedres”.
En acabar la gran llosa trobem un camí que ens porta de nou al GR-176. El seguim, fem un corriol, creuem la carretera de Valldeperes, i continuem fins trobar una altra llosa a mà esquerra. Pugem pel mig de la llosa fins el capdamunt del Collet de les Caixes. A la part més alta del collet, en una cinglera, hi ha un conjunt de tres tombes d’origen medieval excavades a la roca i, a la part inferior de la necròpolis, sota la cinglera que presenta uns encaixos per a bigues, en unes excavacions dutes a terme l’any 2007, es va descobrir un taller de forja dels segles XI-XI, més tardà que les tombes. Actualment no són visibles per la gran vegetació que hi ha, tot i que sembla ser que bona part ha tornat ha ser soterrada.
Creuem el camp que hi ha sota la darrera tomba i baixem un marge per anar a buscar la pista que ens dura fins a la Caseta del Sunyer. Com el seu nom indica es tracta d’una masoveria del Sunyer, que des de mitja segle passat es troba deshabitada. Per les seves característiques i per dues dates a la façana: una d’elles diu 1816 i una altra sobre la llinda de la porta posa 1880, sembla que fou construïda en més d’una fase durant el segle XIX, sobre una cosina. Al cantó esquerre, una escala que condueix a un galliner amb ponedors d’ous li dóna un aire ben pintoresc. No hi manca el corral, la cort de porcs i la comuna situada en un racó de l’estable. Uns petits coberts complementaven els espais útils de la masia. Tampoc no hi falta la bassa, a la part del darrere. A la façana hi ha també inscrita la data de 1677 en un carreu procedent d’una altra casa..
Continuem una pista ample que ens porta fins el cap de amunt de la Costa Rèvola. Quan siguem en el punt més alt, ens desviarem uns metres a la dreta on hi trobem una Pedra de Terme. Es tracta d’una fita que separa els municipis de Cardona i Navàs. En la cara que mira a Cardona trobem la inscripció “N 58” i una “C” en referència al municipi de Cardona, i a l’altra cara trobem la inscripció d’una altra “C” en referència a Castelladral, ja que va ser cap de municipi fins 1960.
Ha de dir:
Al poc de començar a baixar, prenem un corriol que ens dura per la cresta de la costa fins davant de l’empresa “Semen Cardona”. Abans de finalitzar la ruta, a la dreta del camí que va cap a la riera de Navel hi podem observar les restes d’un antic forn de obra. Es tracta del forn de Cal Xic. Tot i ser un forn d’obra, també havia estat utilitzat per fer-hi calç. Després d’una cocció de calç, el forn tornava a ser reconstruït, ja que per fer calç s’adquirien unes temperatures molt més elevades i les voltes s’ensorraven. Va estar en funcionament fins l’octubre de 1907, quan una crescuda del riu Cardener se’l va endur, deixant només la fogaina. Després de la riuada, van traslladar l’activitat al pla de La Cort, on actualment hi ha la part baixa del Polígon Industrial.
Eren construccions utilitzades per a la transformació de pedres calcàries en calç. Això s’aconseguia exposant durant més de 3 dies les pedres a temperatures molt altes dins d’aquests forns. Passats els 3 dies destapaven el forn i les pedres s’havien fet blanques, i ja estaven llestes per a triturar-les i aconseguir calç.
Segons les dimensions del forn, el procés de cocció podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies.
Obre aquesta ruta escanejant aquest codi QR des de la barra de cerques de l’App de Wikiloc
