Tines de Fontelles del Mas – Sínia de Cal Manel Barraca – Capella del Guix.


Resum del recorregut:

Recorregut que transcorrerà pel barri de Planès, de 13,33 km de distància i un desnivell positiu de 292 m.

Iniciarem el recorregut al Vilar Rural i agafarem la pista que ens dura directes fins a Fontelles del Mas. Aquesta part del trajecte és tot de baixada i va seguint el GR3. Un cop siguem a Fontelles del Mas visitarem un conjunt de tines excavades a la roca i continuarem baixant fins el torrent de Cal Manel Barraca, punt més baix del nostre recorregut, on hi trobarem un monòlit. Remuntarem el torrent fins la sínia de cal Manel i continuarem fins la capella de la Mare de Déu de Lurdes i la de Sant Julià del Guix.

Exceptuant tres petits tram de corriols, la resta del trajecte transcorre per pistes i camins amples, amb un nivell de dificultat fàcil. 

En alguns punt trobarem bestiar lliure, tot i no ser perillós,  no ens fem responsables dels danys tan personals com materials que us  puguin causar. 

Quan passeu alguna porta de filat de les vaques, recordeu sempre de tancar-la.

Passarem pel costat de moltes cases que són de propietat privada, si ús plau, no entreu a cap lloc sense permís del propietari.

Passarem pel costat de moltes cases que són de propietat privada, si ús plau, no entreu a cap lloc sense permís del propietari.

Fonts consultades: Revista Cardona Oberta.

Descripció del recorregut:

Just davant del Vilar Rural trobem l’Oratori d’en Ribera. És una petita capella de pedra amb una fornícula on hi ha, esculpida, la imatge d’un Sant Crist molt erosionada pels vents que bufen en aquest indret alterós. La notícia més antiga que hem trobat sobre l’oratori és de l’any 1604. El nom prové de la família Ribera, propietària l’any 1620 de la vinya a on es troba.  Des de fa molts anys se la recorda pintada de blanc. Abans emblanquinada amb calç i ara fruit de bones intencions, però amb molt poc encert, amb pintura. Sens dubte, s’hauria de restaurar.

Oratori d’en Rivera

Seguirem la pista direcció Fontelles del Mas. Ben aviat passarem per sota d’una gran masia, és Bolsegura cèlebre per allò de “Tronada a Bolsegura, pluja segura”. Aquí ens trobem les marques del GR3, les seguirem fins arribar sota Fontelles del Mas, on hi ha l’ermita de Sant Martí de Fontelles.

D’aquesta ermita hi ha referències documentades de l’any 1514. Tal i com ens indica la data que hi ha sobre la porta va ser reparada l’any 1910. . Durant la Guerra Civil (1936-39), els quadres dels sants que hi havia dins l’ermita van ser amagats en una balma propera coneguda com la balma de les Guineus, però uns incontrolats els van trobar i els van cremar. Fins fa poc la porta era sempre oberta i utilitzada com a cobert i paller. Darrerament s’ha arranjat i se li ha fet una porta nova. Conserva l’altar i uns dibuixos a la paret, darrera l’altar.

Sant Martí

Ens desviarem a la dreta primer i seguidament a l’esquerra. Deixarem la pista que baixa avall per creuar un filat i anar a visitar un conjunt de tines.

El gran nombre de tines que trobem enmig dels boscos són el testimoni de les grans plantacions de ceps que hi havia a Catalunya durant els segles XVIII i XIX i que en alguns indrets fins i tot es van allargar fins a principis del segle XX, quan la fil·loxera i la industrialització del tèxtil les van fer desaparèixer.

El fet que algunes d’aquestes vinyes quedessin allunyades dels pobles i del mas dels propietaris, on també hi havia més tines i els cellers, propiciava que es construïssin tines al peu de les vinyes. Així, els pagesos podien elaborar vi ben a prop, deixant fermentar el most fins a obtenir-ne el vi, evitant trasllats dificultosos.

El conjunt de Tines de Fontelles del Mas està format per 6 tines parcialment excavades a la pedra i totes elles amb l’interior enrajolat amb ceràmica verda. Totes són rodones excepte una de quadrada que mostra una ranura a l’alçada de la segona rajola, on es col·locava l’empostissat sobre el qual es trepitjava el raïm.

En un mur de pedra vertical encara es conserva l’encaix excavat a la roca, on hi havia hagut una premsa. Les tines s’agrupen en parelles. A sota de les dues tines centrals hi ha un petit túnel excavat a la roca que permet el buidatge de la posterior. També hi podem observar una pica allargada amb uns brocs, a mode d’abeurador.

Tines de Fontelles del Mas

Creuem el camí que queda sobre les tines i agafem un petit corriol que ens dura de nou a una pista. La seguirem fins arribar a baix del tot on ens trobarem amb un monòlit amb una creu esculpida i amb una inscripció que recorda l’assassinat d’un noi de 20 anys, de Cal Sauveta, durant la Guerra Civil, quan va ser sorprès per membres d’un comitè, mentre s’escalfava, junt amb uns altres companys, dins d’una barraca propera. L’escrit diu:

“RESPETA. EN ESTE LUGAR FUE VILMENTE ASESINADO POR LAS ORDAS MACHISTAS PAVLO COLL GRAS DE 20 AÑOS DE EDAD A 1 DE NOVIEMBRE DE 1938 CASA SAUVETA”

Pedra Seuveta

Girem a la dreta, uns metres més amunt s’ajunten els torrents del Guix i el de cal Manel Barraca. Seguim uns metres més i seguirem pel pujador que queda davant nostre. Continuarem pujant fins trobar una tina a la nostra esquerra. Si mirem la part inferior és pot veure la boixa, que es tracta d’una pedra allargassada, carejada, que se li ha practicat un forat al mig i servia per poder buidar la tina. Aquesta pedra sovint es tapava amb un tronc de boix, i d’aquí li ve el nom. També s’hi posaven aixetes, però eren cares i no s’hi deixaven fixes per evitar ser robades.

Tina de cal Barraqueta

Girem a la dreta hi trobem las ruïnes de cal Barraqueta, on encara es pot distingir les formes dels arcs en les restes d’algunes parets.í

Ruïnes cal Barraqueta

Pocs metres més endavant deixem la pista i creuem un filat per agafar un corriol que en portarà a una pista que segueix el torrent de cal Manel Barraca. Seguim caminat i quan ens trobem amb una porta de filat pel bèstia,  seguim recte i arribarem a una barraca mig ensorrada. En el interior encara es conserven els elements bàsics d’una sínia. Aquesta esta formada per dos rodes, una horitzontal que moguda per un animal de tir, transmetia, mitjançant una barra de ferro, el seu gir a una altra de vertical, instal·lada al pou. El gir d’aquesta roda era el que duia l’aigua del pou fins la superfície utilitzant alguna mena de catúfols.

Una mica més endavant trobem les runes del que havia estat una altre sínia. Al seu costat encara hi ha un pou.

Sínia Manel Barraca

A l’esquerra del pou hi ha un forn de calç.

Eren construccions utilitzades per a la transformació de pedres calcàries en calç. Això s’aconseguia exposant durant més de 3 dies les pedres a temperatures molt altes dins d’aquests forns. Passats els 3 dies destapaven el forn i les pedres s’havien fet blanques, i ja estaven llestes per a triturar-les i aconseguir calç.

Segons les dimensions del forn, el procés de cocció podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies.

Es construïen en llocs on hi havia pedra calcària com a matèria primera, llenya com a combustible per a la cocció i una orografia en pendent per facilitar la dura tasca de carregar el forn.

Fins fa pocs anys, la calç tenia un paper molt important, s’usava en la construcció, avui en dia, el ciment i el formigó l’han superat. En conseqüència els forns de calç han passat a ser història, enmig dels nostres boscos i garrigues.

Forn de calç

Creuem un camp que hi ha a l’esquerra i agafem un corriol que puja. Quan el corriol arriba a una pista, observem un gran roure.

Roure

Seguim pel costat del roure fins a unes feixes, les travessem i arribem al camí. La casa que deixem darrera nostre és cal Manel Barraca, seguim fins a cal Sol i girem a l’esquerra per pujar fins la Ermita de Lurdes. Està dedicada a la Mare de Déu de Lurdes i data de l’any 1899. Es troba dins de la propietat del Mujal.

Ermita de Lurdes

Deixem l’Ermita enrere i seguim recte passant per la plaça dels Gegants, continuem per la pista del seu costat. Quan arribem a l’alçada de ca l’Artigalàs deixem un trencall a la nostra dreta, continuem i uns metres més endavant trobem una forta baixada que ens duu fins la Capella del Guix. Encara que modificada per obres posteriors, possiblement és d’origen preromànic com ho fa pensar la seva planta i la presència d’un carreu esculpit, molt rudimentari, encastat a la paret de la façana.

Està documentada el 1291 com a Sant Julià de Gotzens. L’any 1964 es va restaurar sense gaire encert.

Capella de Sant Julià del Guix

Acabada la pujada arribem al camí de la casa del Guix, girem a la dreta direcció la carretera del Miracle, però passat cal Parenostre prenem una baixada que ens portarà a un tram d’un antic camí, quan tornem a trobar la pista seguim els indicadors cap a cal Llauner, però abans d’arribar, al final de la pujada agafem un trencall a l’esquerra. Ens trobarem amb un gran roc que fa de marge de l’antic camí ral, es tracta d’un hemidolmen, coneguts també com a megàlit de pedra picada. És un sepulcre megalític que consisteix  en una llosa bruta, relativament petita, plantada verticalment al sòl, sobre la qual, per un cap, descansa una gran llosa allargada picada o esculturada, que per l’altre extrem tocava a terra.

Aquesta gran llosa, que no es troba a la seva posició original, hauria estat la coberta d’un hemidolmen. Té unes dimensions aproximades de 3,48 metres, per 1,20 d’amplada i 0,66 de gruix. S’hi observen tres forats: dos possiblement d’origen antròpic i un de natural, també té tres clots fruit dels agents meteorològics i una esquerda que travessa tota la cara.

Hemidolmen de Cardona

Seguim caminant i ben aviat arribarem al camí del Vilar Rural, seguim a l’esquerra i després d’una lleugera però llarga pujada arribarem a la fi de la nostra ruta.

Powered by Wikiloc

REPTE