Resum del recorregut:
Ruta circular de 8.99 km de distància i 293 metres de desnivell positiu amb sortida i arribada a l’ermita de la Mare de Déu del Remei.
Recorregut de dificultat moderada amb alguns corriols una mica drets, però transitables en la seva totalitat.
Iniciarem la ruta al Remei i ens dirigirem cap el torrent de Malamata, on farem un tram de l’antic camí ral de Cardona a Berga. Pujarem al Pla de la Fossa i continuarem cap el cim del serrat de Claranès on tindrem unes magnifiques vistes de Cardona. A continuació ens dirigirem al serrat de les Pipes i baixarem per un corriol fins el torrent de l’Afrau: quan siguem a baix, a la rasa del Catrà, trencarem a la dreta per la Solana de Navel fins tornar a l’ermita del Remei, passant per sota de la masia de Santovà.
En alguns punt trobarem bestiar lliure. No ens fem responsables dels danys, tan personals com materials, que us puguin causar.
Quan passeu alguna porta de filat del bestiar recordeu sempre de tancar-la.
Passarem pel costat de moltes cases que són de propietat privada, si us plau, no entreu a cap lloc sense permís del propietari.
Fonts consultades: Revista Cardona Oberta. Llibre: Terme de Cardona. Itineraris.
Descripció del recorregut:
Deixem el cotxe al trencall del Remei, al costat del camí.
El primer que veiem és una creu de pedra que té la inscripció: “A JESUS PER MARIA 1961” .
Seguirem la pista i passarem per un petit pont que hi ha al costat d’un plàtan enorme. Si mirem a la nostra esquerra, a sota hi veurem la font del Remei, on una inscripció mig esborrada ens diu que va ser urbanitzada l’any 1903.
Uns metres més endavant tenim l’ermita, però primer anirem a una feixa que hi ha al seu costat.
Al fons de la feixa, a la paret, hi podem veure dues cavitats. Són les restes d’uns forns d’obra que hi havia hagut. Són coneguts com els forns del Tonet de la Narja i els totxos que hi feia portaven les inicials AM (Antoni Mujal) en una de les cares.
En els forns d’obra es feien maons, rajoles i teules. Eren coneguts també amb el nom de teuleries. Els forns es situaven en llocs on abundaven argila (com a matèria primera) i llenya (com a combustible). La cuita podia durar de 2 a 3 dies a una temperatura que arribava als mil graus.
Tornem enrere i ens trobem amb l’ermita del Remei. Es troba edificada sobre una codina i ha estat construïda en dues fases. La primera la va dur a terme Miquel i Isabel Torrebadella, de cal Xanxo, l’any 1641, tal i com ens indica la inscripció que hi ha a la part superior esquerra de la façana. El seu engrandiment es va produir l’any 1868, tal i com indica la inscripció que hi ha sobre la porta, i es creu que cal atribuir-ho a Rita Soler. La imatge de la Mare de Déu que va pagar Rita Soler va ser saquejada i destruïda durant la guerra civil. L’actual imatge va ser costejada pel mas de cal Capsada. A la façana principal de l’ermita hi ha dues finestretes (actualment una es troba oculta darrere un arbre) que serveixen per fer una visita al recinte sense necessitat d’obrir-ne les portes. Com a anècdota, dir que si dues persones es posen, cadascuna en una d’aquestes finestretes, poden mantenir una conversa sense que la gent de l’exterior la pugui escoltar.
Iniciarem el camí per darrera l’ermita, on hi ha un petit altar amb una creu de ferro. Girarem a l’esquerra i seguirem l’antic camí ral de Cardona a Berga, que puja pel costat del torrent de Malamata. Deixarem un trencall que hi ha a la dreta i poc després trobarem un pla ple d’escombraries. Aquí, girarem a la dreta i pujarem per un corriol de la Marxa del Setge de Cardona que puja fins el cim del serrat de Claranès, però abans ens trobem amb el dolmen del Pla de la Fossa.
És un sepulcre megalític que va ser excavat l’estiu del 1982. Malgrat la seva espectacularitat, va resultar ser molt pobre en troballes. Té unes dimensions de 1.80 metres de llargada per 1.30 metres d’amplada, i es conserva una alçada de 1.40 metres. Pel tipus constructiu, es pot datar dins l’etapa prehistòrica del Bronze Inicial (2000-1500 a.C.).
Continuarem pel corriol fins arribar al cim del serrat de Claranès, on hi ha unes magnífiques vistes de la part nord de Cardona.
Deixem el corriol que baixa cap a Santovà i agafem el que hi ha a la nostra esquerra i que ens durà a una pista. Seguirem la pista fins a trobar la que ve de Claranès i girarem a la dreta. Al primer trencall que trobem, seguirem a l’esquerra per tornar a girar a l’esquerra un tros més endavant i agafar un petit corriol que ens conduirà al serrat de les Pipes. En el turó que queda a la dreta hi trobarem dos dolmens. El primer dolmen que ens trobem és el conegut com Serrat de les Pipes II. Aquest megàlit és el germà petit del següent i consta d’unes dimensions de 1.80 metres de llarg, 1.20 metres d’amplada i 0.70 metres d’alçada. Data del Calcolític, entre el 2000 i el 1800 a.C.
A uns 20 m d’aquest, trobarem el Serrat de les Pipes I.
Es tracta d’una arca amb vestíbul pou d’unes dimensions de 1.50 metres de llarg per 1.10 metres d’ample, i una alçada de 0.90 metres. Datem aquest sepulcre a l’època calcolítica, vers al 2000 – 1800 a.C., i segons l’estudiós Antoni Mañé, fou reutilitzat en el Bronze final (1200 – 800 a.C.).
A les seves excavacions s’hi ha trobat ceràmiques, algun estri de sílex i poques i esmicolades restes humanes. Suposem que l’afirmació de reutilització del sepulcre per part de Mañé es deu confirmar amb aquestes troballes.
Tots dos han estat sotmesos a diferents excavacions, amb resultats semblants. Les troballes obtingudes tant d’un com de l’altre són dipositades al Museu Municipal de Berga.
Agafem el corriol que passa pel dolmen i baixem fins a una pista. Fem 10 metres de baixada per la pista i seguim recte fins a la primera corba: aquí, prenem un corriol que baixa força dret, pel que baixarem amb precaució de no relliscar i caure. Anirem a parar a una pista i hi seguirem a la dreta. Aquest lloc és conegut com el Clot del Mestre i és on comença el torrent de l’Afrau que baixa amb un fort pendent. A la part baixa de l’Afrau, trenquem a la dreta i passem un filat. Seguirem per un camí molt poc transitat que passa per la Solana de Navel fins trobar la carretera de Serrateix. Aquí, seguim a la dreta direcció Cardona. Des de la carretera, a mà dreta, veurem la casa de Santovà.
El nom prové del fet que en els seus orígens, hi havia una fundació monàstica medieval dedicada a sant Teobald, i que més tard, per un canvi fonètic, va esdevenir en sant Tovà. La capella ja es troba documentada l’any 1442. Fins l’any 1673 pertanyia al Mas del Xanxo, que el van vendre a Pere Casahuga. L’actual propietari és Eudald Casahuga Mullerachs.
Seguim a la dreta per la carretera fins arribar al trencall de Santovà, on trobarem l’oratori de Sant Eudald. No hem trobat gaires referències sobre aquest oratori. Sembla ser que, segons els pagesos de la contrada, al seu interior s’exposava una imatge de Sant Eudald.
Travessem el camí que va a Santovà i agafem una pista que ens durà directes de tornada a l’ermita del Remei on finalitza la nostra ruta.
Obre aquesta ruta escanejant aquest codi QR des de la barra de cerques de l’App de Wikiloc
REPTE
