Resum del recorregut:
Ruta circular amb sortida i arribada al pont de Sant Salvador.
És un recorregut de poca dificultat tècnica amb una distància de 8,97 quilòmetres i un desnivell positiu de 275 metres.
Tot el traçat és per pistes i camins, tret de dos corriols d’un quilòmetre de longitud cadascun: un de pujada i l’altre de baixada.
Sortirem del pont de Sant Salvador i pujarem per la Costa de Segalers fins el cim del Remei. Quan siguem a dalt del cim, ens dirigirem cap al Sunyer, però abans d’arribar-hi baixarem cap a la riera de Gargallà per la solana de Carcaveres. Seguirem la riera fins arribar al Molí Nou i seguint l’Aigua d’Ora tornarem a Sant Salvador.
En alguns punt trobarem bestiar lliure. No ens fem responsables dels danys, tan personals com materials, que us puguin causar.
Quan passeu alguna porta de filat del bestiar recordeu sempre de tancar-la.
Passarem pel costat de cases que són de propietat privada, si ús plau, no entreu a cap lloc sense permís del propietari.
Fons consultades: Revista Cardona Oberta. Llibre: Cardona Medieval.
Descripció del recorregut:
Començarem la ruta al pont de Sant Salvador i seguirem la carretera enquitranada direcció Cal Sarró. Passarem pel costat de la Torre del Bofill, on hi ha un plàtan que està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.
Deixem la carretera i girem cap a cal Sarró. Just abans d’entrar a la casa, agafem un camí que s’enfila a la dreta i que ens portarà a les Tines del Castellot.
El nom de Castellot prové del castell que hi havia a Segalers. Aquest nom ja surt documentat en un pergamí de l’any 995 i es té constància que el Castellot estava habitat durant els segles XVII, XVIII i XIX per masovers.
Seguirem pel camí de l’esquerra que passa per sobre de cal Sarró. Uns metres més endavant quan la pista gira a la dreta, agafarem un corriol molt pedregós que puja per la carena de la Costa de Segalers. Aquest corriol ens durà tot seguint la carena fins el cim del Remei. Durant tota la pujada podem gaudir d’unes magnifiques vistes del barri de Segalers, amb el poble i el Castell de Cardona al fons.
Al final del corriol trobem una pista que ens acabarà d’enlairar fins el punt més alt del recorregut, on hi ha un Vèrtex Geodèsic, que en una placa hi té la següent inscripció:“Instituto Geográfico y Catastral. Vértice Geodésico. La destrucción de esta señal está penada por la ley.”
És un senyal del qual s’ha mesurat l’emplaçament amb gran precisió i que forma la “xarxa utilitària” de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. Aquesta xarxa forma un element cabdal per donar alta precisió a la cartografia. Solen estar formats per un cilindre de 120 centímetres d’altura i 30 de diàmetre, sustentats en una base cúbica de formigó, i tot això pintat de color blanc. Aquest està situat a 676,7 metres d’altitud
Seguim per dins el bosc, i uns 50 metres més endavant a sota un petit cingle d’un parell de metres d’alçada, hi trobem esculpits els cards de Cardona. Es tracta d’una fita de la rodalia.
Aquestes fites van ser posades per separar el veïnat i la rodalia de Cardona. El motiu va ser per la manca de pastures que hi havia com a resultat de l’omnipresència de la vinya. Això, va comportar que els interessos dels vilatans i els homes que tenien bestiar topessin. Per aquest motiu, la Rodalia de la vila es va segregar del veïnat en començar el segle XVII, dins d’una diferenciació jurídica que es va mantenir fins al 1842. L’àrea del terme pròpia de la Rodalia va ser delimitada l’any 1606 i fitada el 1620. Per delimitar aquesta àrea es van posar tot un seguit de pedres que portaven cisellades les armes de la vila (els tres cards). Tot i el gran nombre de fites que es varen posar, molt poques han sobreviscut fins els nostres dies, i actualment la major part han estat destruïdes al fer camps de cultiu. Només n’hi ha de localitzades una dotzena, sent tota una llàstima.
Pedra de Rodalies 
Pedra de Rodalies
Sortirem del bosc i tornarem al camí, on seguirem la pista principal. Agafarem el segon trencall a l’esquerra, just a sota una línea elèctrica. Creuarem un filat del bestiar i girem a la dreta. Baixarem primer per un camí i després per un corriol, per la solana de Carcaveres fins arribar a la Riera de Gargallà. Aquest corriol tan bonic el varem obrir l’any 1988 per la V Marxa Popular.
Un cop a baix seguirem pel camí que va pel costat de la riera, en la mateixa direcció que l’aigua. Ben aviat arribarem al toll de la Quimassa, també conegut com toll de la Guillema, i que és un lloc força tranquil.
En arribar a l’alçada de la riera de l’Aigua d’Ora seguirem a l’esquerra. Des de l’altra banda de riera veurem el molí Nou, amb els seus 4 carcabans. El seu origen és medieval i al llarg de la seva existència ha tingut els diferents usos: 3 molins fariners, molina, molí escairador, molí d’oli i productor d’electricitat. Per la part de dalt hi ha una bassa que li dona un encant especial al lloc. En un extrem de la bassa, hi havia hagut una molina que funcionava amb una roda de calaixos.
Els molins, durant molt segles, han estat bàsics per a l’alimentació humana. La major part dels molins de farina d’aquestes contrades ja existien a l’alta edat mitjana. Només dins el municipi de Cardona hi ha documentats una desena de molins.
Darrera nostre tenim el Refugi, una casa del segle XIX mig enrunada.
Una mica més avall travessarem la riera pel toll de la Biga. El nom li ve de la passera de formigó que hi ha per travessar la riera. A l’estiu el lloc convida a fer-hi un bany.
Pujarem per un corriol que voreja el molí fins arribar al camí de Sorba, i seguirem direcció cap a Cardona. Una mica més endavant trobarem un doble trencall: el de l’esquerra baixa fins la font del Baró, però nosaltres agafarem el de la dreta per anar a visitar el dolmen de la Vinya del Juncar. Es tracta d’una cista o un sepulcre de l’edat del bronze (3000 a.C. – 1200 a.C.), que clarament ha estat reutilitzat com a barraca de vinya i actualment es troba en un lamentable estat de conservació. Mossèn Joan Serra Vilaró el va mig excavar a principis del segle passat, i segons ell, hi havia 4 lloses que formaven la cambra funerària d’una àrea de 3,97 m. Una de les lloses mesurava 3,40 x 1,60 x 0,30 m. Hi va trobar 3 peces d’un collar, un petit disc fet de petxina, un altre disc fet de pedra grisenca, un dentàlium, trossos de ganivets, esquerdills de sílex blanc opacs i petits fragments de ceràmica.
Retornem per on hem vingut a la pista principal i seguim el camí. Després d’una corba, trobem un petit corriol que baixa fins la riera. Allà, a sota el camí, hi ha la font Puda. El seu nom és degut al seu contingut en sulfurs que li confereixen poders curatius. Diuen que va molt bé per als ronyons i per a la pell. A sobre la font hi ha una pedra que diu: 1996 Font Puda.
Durant molts anys la gent del voltant venia a omplir garrafes d’aigua, però actualment no és recomanable el seu consum ja que l’aigua no és tractada.
Retornem al camí, i un tros més endavant, a la nostra dreta trobem la creu de la Sala.
És tracta d’una creu de ferro, senzilla, col·locada sobre un monòlit de pedra que necessita ser consolidat. A la part superior, encara que molt poc perceptible, s’hi llegeix la paraula Sala. Anys enrere, en un tros de la creu trobat a terra es podia llegir la data de 1769. L’existència de la creu ens fa suposar que en aquest lloc, antigament, hi havia una cruïlla de camins.
Després de passar pel costat d’uns grans roures, arribem a la Sala. La data més antiga que hem trobat sobre aquesta propietat és de l’any 1529. El seu nom es deu al fet que la gran sala que hi ha a dins la casa, en alguna època, s’havia utilitzat com a lloc per a recaptar impostos.
A uns 200 metres, ens apareix la capella de Sant Salvador. Aquesta capella ja apareix en un document de l’any 993 que fa referència a l’existència d’un convent de monjos en aquest lloc. En un altre document de l’any 1296 surt citat el nom de la capella dedicada a sant Salvador.
La capella va patir diverses modificacions segons es llegeix sobre la porta d’entrada, l’any 1858. Darrere l’altar hi ha la imatge de sant Salvador (Jesucrist, com a salvador de la humanitat) pintada en un quadre gran.
Pocs metres més endavant haurem arribat a la fi de la nostra ruta.
Obre aquesta ruta escanejant aquest codi QR des de la barra de cerques de l’App de Wikiloc
