Pont de Buida-sacs – Font del Rèvol – Serrat del Jovellar.


Resum del recorregut:

Ruta circular amb sortida i arribada des de la pensió del Cardener (casa Garrigó). Amb una distància de 13.4 quilòmetres i un desnivell positiu acumulat de 312 metres.

Recorregut de dificultat tècnica fàcil. La major part del recorregut és per pistes forestals.


EN AQUESTA RUTA HI HA LA POSSIBILITAT DE SORTIR DE BUIDA-SACS, RETALLANT LA DISTÀNCIA EN UNS 4 QUILÒMETRES.

Sortirem des de la casa de Garrigó i anirem fins a Buida-sacs per la pista que passa pel camp dels Capellans. Des de Buida-sacs creuarem la carretera de Solsona, passarem per Santa Àgata i seguirem la rasa del Rèvol fins arribar al Rovelló. Aquí deixarem la rasa i pujarem fins el serrat del Jovellar. Seguirem la carena fins trobar un corriol a l’esquerra pel que passa la marxa del Setge i que baixa fins la font de Santa Àgata. Des d’aquí tornarem al punt de sortida pel mateix camí que hem fet d’anada.

En alguns punt trobarem bestiar lliure. No ens fem responsables dels danys, tan personals com materials, que us puguin causar.

Quan passeu alguna porta de filat del bestiar recordeu sempre de tancar-la.

Passarem pel costat de cases que són de propietat privada, si us plau, no entreu a cap lloc sense permís del propietari.


Fons consultades: Revista Cardona Oberta.

Pàgines web: paladecoma.com, youtube.com/watch?v=QcfTY_pMZmU

Descripció del recorregut:

Només començar ens dirigirem per la carretera de Gargallà fins el Camp dels Capellans i continuarem per la pista fins les runes del mas i del molí de Buida-sacs. El molí és datat dels segles XII o XIII i el mas s’ha trobat documentat al segle XVII, però, segurament que abans ja existia algun tipus de casal sobre el molí. Actualment només es conserva la sala amb l’obrador on hi havia tres moles. Hi ha dues portes d’entrada i una obertura que pujava a les estances del casal a través d’una escala de cargol. Tres petits finestrals de la paret de llevant li proporcionaven una mica de llum natural. El casal que hi havia a sobre va ser desmuntat per aprofitar-ne els carreus, a principis dels anys 80 del segle passat. Al costat del molí encara es conserva una construcció arrodonida que podia haver estat un forn.

Molí de Buida-sacs

Continuem el camí passant el Cardener pel pont de Buida-sacs. Es tracte d’un pont d’esquena d’ase, és a dir, amb doble pendent. Consta de quatre arcades de mig punt. La seva construcció és del segle XII, però, la major part de l’obra va ser refeta durant els segles XVII i XVIII.

Pont de Buida-sacs

Seguim a la dreta fins trobar la carretera de Solsona. Seguim a la dreta per la bora d’un camp i creuem la carretera passant per sota d’un viaducte. Pujarem per un corriol fins trobar la pista que condueix al Rèvol. La creuem i seguim pel corriol que s’enfila costa amunt. Trobarem un camí, el seguim i de seguida arribarem al collet on hi ha l’església de Santa Àgata. És una església d’estil romànic rural, construïda a finals del segle X. Consta d’una única nau rectangular amb un absis semicircular de planta de ferradura. Encara que la porta actual és al mur sud, originàriament era al mur nord i va ser recuperada per fer més evident l’arc de ferradura escanyat. Al seu interior cal destacar el solemne arc triomfal del presbiteri. Les dues finestres de l’absis són obertes en un sol bloc de pedres. Tot el conjunt va rebre les conseqüències de l’incendi forestal del 1998 i va ser restaurat l’any 1999.

A ponent de l’església, a escassos metres d’aquesta, fins a mitjans dels anys 80 del segle passat, hi havia el mas de Santa Àgata, que ja apareixia citat al segle XVII.  Al costat sud de l’església hi ha una tina de vi que encara conserva la coberta.

Marxem per un corriolet que s’inicia al costat de l’absis, en direcció sud, que va baixant la costeta en ziga-zaga fins trobar la pista que va al Rèvol. Seguirem la pista que discorre paral·lela al torrent del Rèvol. Creuarem el torrent i quan la pista comença a enfilar-se, prenem una desviació a la dreta. Veiem una canonada sobre uns suports, passem per sota i només uns metres més enllà, brolla l’aigua de la font del Rèvol. Com a curiositat, d’aquesta font es diu que neix a la província de Barcelona i cau a la de Lleida, ja que la rasa les separa.

A l’altre costat de riera, pocs metres més amunt hi ha les runes del mas del Rèvol.

Hi ha una teoria que diu que el nom del Rèvol prové d’un traç corbat i cargolat que hi ha en una roca de la cinglera que corona l’indret on hi ha la font i la casa del Rèvol i que diu que als homes primitius no els passà desapercebut aquest “rèvol”.

Si passem a l’altra banda trobem un viver, en el que raja la canonada que hem passat fa poc, que servia per regar els horts que hi havia molt a prop i que ara han desaparegut entre la vegetació.

Viver

Nosaltres tornarem enrere i seguirem deixant la font a la nostra dreta. A l’altra banda queda una zona coneguda com les Teixoneres, on ara hi ha uns camps. Abans del gran incendi de l’any 1998, hi havia una obaga que destacava per tenir uns pins molt alts i rectes. Entre aquests pins n’hi havia un conegut com el Pi del Rèvol, que sobresortia entre els altres. Amb  35 metres d’alçària i més de 2 metres de volt de canó era considerat el més alt de Catalunya i s’estima que la seva edat era superior als 300 anys. Després de l’incendi es va intentar salvar-lo, però malgrat els esforços realitzats, no es va aconseguir. Sembla que la cicatriu que li havia provocat un llamp a mitjans dels anys 80 del segle passat, va facilitar-ne la seva mort.

El 22 de gener de l’any 2000, el senyor Rafael Garriga, actual propietari de la casa de Palà de Coma, va decidir tallar-lo. Amb l’arbre es van fer taulons i finalment l’any 2006 quan la fusta va ser prou seca per poder treballar-la, amb els quatre primers metres del tronc, en va fer un moble que actualment presideix la sala de la casa de Palà de Coma on també hi guarden un tall cilíndric com a record. D’aquesta manera es va donar una segona vida a aquest arbre històric. Tot i que l’arbre ja no es pot veure, hem cregut interessant donar a a conèixer la seva història.

Continuarem per la pista direcció a ponent, seguint la rasa. Uns metres més endavant girarem a l’esquerra, deixant a l’altra banda de la rasa la casa del Rovelló, i començarem una pujada que ens durà al capdamunt del serrat del Jovellar. Just abans de arribar a dalt ens trobarem amb una barraca de vinya, feta de pedra seca, amb unes parets d’un metre d’amplada.

Barraca

Quan siguem a dalt girarem a l’esquerra i seguirem una pista forestal que va seguint la carena. A l’esquerra tindrem l’obaga del Rèvol i a la dreta la solana del Jovellar. A baix, a la vall, podem veure les cases de la Roqueta, el Palà de Coma i el Jovellar. Només uns metres més endavant, trobarem una pista a mà esquerra que baixa pel costat d’un camp. A la part baixa del camp hi ha una cista i les restes d’una altra que va ser destruïda al fer el camp. Les cistes són fosses excavades a terra recobertes pels quatre costats amb lloses de pedra, també cobertes de la mateixa manera. El cos s’hi disposava de costat i arronsat (posició fetal), amb una sèrie d’objectes que li haurien pertangut en vida. En el cas de la cista de Palà de Coma, Serra Vilaró hi va excavar les restes d’un esquelet. L’any 1998-99 les cistes van ser objecte d’una nova intervenció arqueològica per part de l’IREC (Institut de recerques envers la Cultura). Aquest tipus d’enterraments eren típics del Neolític mitjà (3.500 – 2.500 aC).

Com que ens queda una mica apartat, qui no vulgui visitar-la continuarà per la pista principal.

Cista de Palà de Coma

Uns metres més endavant on trobarem una cruïlla de camins, nosaltres seguirem recte fent un petit pujador. A dalt del pujador estarem a 635 metres d’altitud, un lloc amb unes bones vistes de Cardona i el Castell.

Vista Panoràmica

Tornem a baixar i ens trobarem una altra cruïlla. Deixarem la pista forestal i girarem a l’esquerra agafant un corriol, pel que passa la marxa del Setge, i que baixa fins la font de Santa Àgata. Tot i que anys enrere molta gent hi venia a buscar aigua, actualment no és tractada i es recomana no beure’n. Sota la font hi ha un forat de planta quadrada ideat per a posar la beguda a refrescar.

Font de Santa Àgata

Pujarem fins el camí i girarem a la dreta. Continuarem per la pista fins trobar la carretera de Solsona. La tornem a creuar per sota el viaducte pel qual em vingut i tornarem pel mateix camí que hem fet a l’anada.

Powered by Wikiloc

REPTE