Ruta per Cardona 08. Sant Salvador – Sant Miquel de Sorba – Dolls de l’Aigua d’Ora.


Resum del recorregut:

Ruta circular amb sortida des de Sant Salvador. Amb una distància d’uns 11 quilòmetres i un desnivell positiu acumulat de 267 metres.

Recorregut de dificultat tècnica moderada. Tot i que tot el recorregut és transitable, passem per algun corriol que en algun tram és una mica pedregós. També hi ha un pas entre roques una mica estret en el que s’ha d’anar amb precaució.

Sortirem des de Sant Salvador i seguirem la pista de Sorba fins trobar el corriol que puja per l’obaga del Calvari. Seguirem aquest corriol fins arribar a dalt del Serrat, deixarem la casa de Pinell de Ballarà a la nostra esquerra i baixarem com si anéssim a Cal Seuba. Abans d’arribar-hi baixarem cap a la dreta per una pista fins a creuar un torrent. Remuntarem el torrent fins a trobar la carretera de Gargallà. La creuarem i pujarem fins a Sant Miquel de Sorba. Baixarem per l’obaga fins a Sorba i agafarem un corriol que segueix per l’esquerra de la riera de l’Aigua d’Ora fins arribar al molí Nou. Creuarem la riera pel pas de la Biga i tornarem fins el lloc d’inici per la pista de Sorba.

En alguns punt trobarem bestiar lliure. No ens fem responsables dels danys, tan personals com materials, que us  puguin causar. 

Quan passeu alguna porta de filat del bestiar recordeu sempre de tancar-la.

Passarem pel costat de cases que són de propietat privada, si ús plau, no entreu a cap lloc sense permís del propietari.

En aquesta ruta hi ha un pas molt estret entre unes roques de grans dimensions. La primera part, que és la més complicada, es pot evitar amb una petita variant.

Fons consultades: Revista Cardona Oberta.

Pàgines web: http://invarque.cultura.gencat.cat, http://invarquit.cultura.gencat.cat

Descripció del recorregut:

Sortim des del pont de Sant Salvador i seguim la pista direcció a Sorba. Passarem per davant de la capella de Sant Salvador, la Sala i la creu de La Sala. D’aquests llocs ja varem donar informació en la ruta 05.

Una vegada haguem passat la creu, uns 200 metres més endavant, agafarem un corriol que queda a la nostra esquerra. Seguirem el corriol que puja pel mig de l’obaga del Calvari fins arribar a les runes de Can Costes. Al costat de la casa podem veure les restes d’una tina.

Can Costes

Seguirem pujant i després d’un petit tram de corriol arribarem al cap de la costa. Passarem pel costat d’un dipòsit d’aigua de Pinell de Ballarà i seguirem a la dreta. Agafarem el primer trencant a l’esquerra en direcció a Cal Seuba, però deixarem la pista principal per agafar una que segueix a la dreta pel mig del bosc. La seguirem fins trobar la rasa que baixa de Soldevila i la remuntarem fins trobar la carretera de Sorba. Travessem la carretera i agafem un corriol que ens porta fis l’Oratori rupestre de Sant Miquel de Sorba.

També conegut com Eremitori de Can Soldevila. Es tracta d’un oratori rupestre excavat sobre una roca gres en forma de visera o balma. Està delimitada per un àmbit rectangular molt erosionat que actualment només s’insinua. A la part superior esquerra d’aquest àmbit pot llegir-se un epígraf en baix relleu format per quatre lletres capitals CRIS que constitueixen l’inici d’una inscripció epigràfica perduda pel desgast de la roca. Sobre la roca, damunt la fornícula, es conserven dos conjunts de tres forats disposats en forma de triangle.

Se li atribueix un origen tardo-romà, segles III-V dC.

Seguim el corriol i aviat serem al jaciment arqueològic de Sant Miquel de Sorba.

Aquest jaciment va tenir un primer període de campanyes d’excavació als anys 20 fetes per Mossèn Serra i Vilaró, que en van excavar pràcticament la totalitat de la potència arqueològica. Més tard, a partir del 2010, es reprenen les excavacions per part del Centre d’Estudis Lacetans.

La funcionalitat atorgada a l’assentament varia depenent del període cronològic en què és ocupat. Es coneix un primer moment d’ús del jaciment durant l’ibèric ple (segles IV i III aC) al qual pertanyen la majoria de sitges excavades als anys 20. És per l’abundància d’aquestes estructures que s’ha determinat el lloc com a punt d’emmagatzematge de cereals per ser comercialitzats amb els cartaginesos (en un primer moment) i amb els romans (posteriorment). La segona fase d’ocupació del jaciment es determina com a iber-romana perquè es detecta material republicà en l’amortització de les sitges. Malgrat això, la reducció significativa del nombre d’aquestes estructures i la presència d’una cisterna comunitària de caràcter monumental, permet pensar en un ús de l’espai com a refugi de tropes militars, que utilitzaven l’enclavament com a lloc de control de l’economia i del territori. L’última fase del jaciment correspon a l’època imperial (primer quart del segle I i inicis del segle II dC), és de curta durada i deixa escasses estructures excavades per Serra i Vilaró, cosa que ha reduït les possibilitats de determinar-ne la funcionalitat.

A la part alta del jaciment hi ha l’església de Sant Miquel de Sorba.

És una església petita d’una sola nau rectangular amb un absis rectangular a llevant. Al mur de l’absis hi ha una petita finestra de doble esqueixada. La porta original estava situada al mur de migjorn on encara s’hi veuen vestigis, però en època moderna se’n practicà una de nova al mur de ponent, on hi figura la data de 1810. Aquest mur fou reforçat amb dos contraforts, possiblement construïts en el moment d’obrir la porta moderna i el campanar d’espadanya. L’absis és de proporcions massisses, de planta rectangular i més baix i estret que la nau. L’interior és totalment enguixat i cobert amb volta de canó. Separant la nau de l’absis trobem un arc triomfal. El parament és de pedra irregular i la coberta, a dues aigües de teula àrab.

Tornem cap el jaciment i agafem una pista que va fins a Soldevila. Quan siguem a prop de la casa, creuarem un filat del bestiar que hi ha a mà dreta i baixarem per un corriol fins a la carretera de Sorba. Fem uns 80 metres de carretera en direcció a ponent i just al costat de la carretera hi trobarem un pou de glaç.

Desconeixem la cronologia exacta d’aquest pou de gel, tot i que per paral·lelismes a zones properes podem aventurar que s’utilitzaria entre els segles XVI i principis del XX. Està construït en un lloc humit i obac, a prop d’un corrent d’aigua (riera de l’Aigua d’Ora). El gel que s’extreia d’aquest pou es comercialitzava principalment a Cardona. Es tracta d’una estructura d’uns 10 m de diàmetre construïda aprofitant un desnivell del terreny. Forma un pou amb les parets interiors de pedra molt ben alineades, formant un espai circular cobert amb una cúpula semiesfèrica de pedra. L’accés a l’interior es realitza a través d’un forat obert a la part superior de l’estructura. S’accedia a l’interior amb una escala de fusta que actualment no existeix.

Degut a la construcció de la carretera de Sorba, es va malmetre la paret de tramuntana, que ha quedat penjada sobre la carretera, tot i que no s’ha espatllat l’estructura interna.

Pou de Glaç Sorba

Tornem enrere cap el pont de Sorba. Davant tenim l’església de Santa Maria. És tracta d’un conjunt religiós, construït en diferents etapes. Destaca el “martyrium”, una antiga construcció funerària circular del segle VI que hom ha identificat amb la suposada tomba de Sant Eudald, les relíquies del qual foren traslladades al monestir de Ripoll cap al 978. L’edifici primigeni és romànic, però, l’església actual és del segle XVII. Al costat d’aquest, trobem una torre-campanar del segle XIX de planta quadrada i cos superior poligonal rematada amb barana de balustres. Té una entrada allindada amb un fals frontó triangular on hi figura una inscripció amb data de 1685.

Just quan haguem creuat el pont, girarem a la dreta i agafarem un corriol que va pel costat de la riera i pel mig d’una roureda.

Roureda

Al cap d’una estona trobarem a la nostra dreta la cista del pla de la Pinassa. Es tracta d’una cista aixecada en pedra de marès que conserva, tot i que desplaçades del seu lloc, la totalitat de les lloses que la conformaven, tot i que La llosa de cobertura, de notables dimensions, es troba partida en dos, fragmentada aproximadament per la meitat.

La primera notícia sobre aquest monument prové de Mossèn Serra i Vilaró, el qual, l’any 1927 n’efectuà un estudi, però la sepultura ja es trobava excavada en el moment de la seva intervenció.

Cista del pla de la pinassa

Continuem pel camí que va seguint l’Aigua d’Ora fins arribar a l’assut del molí Nou.

Assut del Molí Nou


Seguim caminant i quan el camí fa una lleugera pujada, tenim l’opció de seguir recte o de girar a la dreta i fer un corriol que passa pel costat de la riera i entremig d’unes grans roques, un tram una mica emocionant però que comporta una mica de dificultat.

Si anem per la part superior, un cop haguem fet la pujada girarem a la dreta i passarem per sobre d’un filat per anar a trobar el camí que ve entre les roques. Després d’una tram que passa també entre unes roques però de menys dificultat, arribarem a una zona coneguda com els Dolls de l’Aigua d’Ora. És un lloc on l’erosió de l’aigua ha fet en la roca petites bassetes i formes ben curioses.

Seguint pel costat del riu, passarem per davant d’una enorme cinglera que no fa gaires anys va caure, i una mica més endavant ens trobarem amb el toll de la Banyera. Un lloc on a l’estiu sempre hi ha gent banyant-se.

Toll de la Banyera

Seguirem per aquesta banda del riu fins trobar la riera de Gargallà, que la creuem i continuem cap el toll de la Biga. A l’altre costat de riera tenim el molí Nou, lloc del que ja vàrem parlar en la ruta 05.

Creuem la riera per la passera que dona nom al toll i anem a buscar el camí de Sorba. El seguirem direcció Sant Salvador fins arribar al final del nostre recorregut.

Powered by Wikiloc