37a. Marxa Popular de Cardona.

13 de juny de 2021

Presentació:

Enguany volem dedicar la nostra Marxa Popular al riu Cardener. Per aquest motiu, ens vàrem proposar recuperar més de 4 quilòmetres de corriols que transcorren per la seva riba.

Això, ens ha suposat un gran esforç!

Un esforç però, que sense cap dubte ha valgut la pena i que volem compartir amb vosaltres. Passarem per llocs amb paisatges espectaculars, on els sons de la natura són captivadors i on la vegetació és exuberant. També, hem recuperat fonts del municipi que anys enrere havien estat emblemàtiques i que el pas dels anys ha portat a l'oblit.

Us animem a tots i a totes a gaudir d’aquest entorn que tenim tan a prop del nostre municipi.

 

Resum del recorregut:

Sortim de la plaça del Vall i ens dirigim pels carrer de la vila fins a la capella del Pare Etern. Baixarem pel carrer del Raval fins el pont de Sant Joan, on creuarem el riu Cardener. Seguirem direcció al camí de Tavèrnoles i baixarem a la riba del riu. A partir d’aquí, seguirem un corriol que ens portarà fins a sota el Corral del Compte, on agafarem el camí de Pinell. Passarem per cal Cabreta i abans d’arribar a Pinell baixarem per un corriol, de nou, a la riba del riu i seguirem una pista que ens durà fins el pont de les Palanquetes. Una vegada haguem creuat el riu agafarem un caminet que condueix al camí del Reig. Farem un petit tram d’aquest camí i tornarem a baixar cap el riu, on trobarem un corriol que segueix la llera del riu, i que ens portarà fins el túnel del Cardener, passant per la font del Reig i per la central hidroelèctrica del Palà. Una vegada haguem passat per davant de la cascada del túnel ens dirigim cap a la font i el pla de la Carosa. Des d’aquí continuarem cap a la Coromina, seguirem l’antiga llera del riu, passarem per sota el pont de l’Areny i pujarem per la Vall del Salí fins el punt de sortida.

 

Descripció del recorregut:

Iniciem el recorregut a la plaça del Vall i anem a buscar el carrer de les Flors. A continuació pugem pel carrer del Convent fins a trobar el carrer Major. Girem a la dreta per pujar pel carrer Pujolet per després baixar cap a la capella Pare Etern.

Es tracta d'un oratori en forma de nínxol practicat a la paret. Data de la segona meitat del segle XIX, quan es va construir el nou cementiri extramurs en l'indret de la capella de la Santíssima Trinitat i aquesta es va enderrocar. Això va fer que el culte a la Santíssima Trinitat es traslladés en aquest indret. Aquest oratori prenia especial importància en la processó de Corpus.

Baixarem pel camí de Comabella fins el Palau dels Aguilar.

És un gran edifici que segurament és un dels exemples més representatius de l’arquitectura gòtico-civil de Cardona. D’aquest palau podem dir que en el segle XVIII rebia el nom de “Casa Gran”, i allà s’hi allotjaven les tropes que no tenien cabuda en les casernes del castell. El nom de Graells està documentat des del segle XII i prové d’uns esglaons de pedra que servien per salvar el desnivell del terreny. Actualment és la seu de l'Arxiu Municipal.

 

A pocs metres ens trobem el portal de Graells. També conegut com a portal de Santa Maria. És l'únic dels tres portals majors conservats, amb què contava la muralla medieval de la vila. Erigit el segle XIV, era una de les principals entrades a Cardona per a la gent que arribava des dels Pirineus i Pre-Pirineus. La utilitat dels portals era tant defensiva com econòmica, ja que servien de font de recaptació dels impostos de les mercaderies que entraven a la vila. Els burots eren els encarregats del control i de la recaptació dels diners. Uns metres més amunt, a la cantonada del palau dels Aguilars, antigament hi havia una capelleta de Santa Maria que donava nom al portal.

 

Baixarem pel carrer del Raval, passarem per davant del parc i una mica més avall trencarem per un carreró que hi ha a l’esquerra. Travessarem la carretera, baixarem unes escales i arribarem al pont de Sant Joan.

És un pont que data de l’any 1456. Entre els anys 1925-26 va ser reconstruït i va adquirir la forma actual. Ha patit els efectes de nombroses riuades. La més gran de totes, de la qual es té notícia, és la del 12 d’octubre de 1907, que va passar per sobre i se’n va endur les baranes de pedra.

A l’altre extrem del pont hi ha la capella dedicada a sant Joan Baptista que data de l’any 1571.

 

Una vegada hem creuat el pont trencarem direcció al camí de Tavèrnoles. Seguirem a la dreta i anem a buscar la riba del riu Cardener passant per davant de cal Montoya.

Uns 300 metre més endavant trobarem un petit corriol que porta a l’assut de la Plantada. Aquesta resclosa recollia l’aigua en un canal que mitjançant un túnel era portada fins a la fàbrica de la Plantada que es troba a l’altre costat del turó.

 

 

Continuarem per un corriol que va seguint la riba del riu. Al llarg del camí anirem trobant petits rierols fets per l’aigua sobrant dels diferents recs de la síquia de les hortes. Aquesta important obra de regadiu data del segle XIII. L’aigua és captada a la resclosa de Sant Salvador i portada mitjançant recs i aqüeductes fins la Torre del Castellet.

Al llarg de la riba trobem entrades cap al riu fetes pel pescadors i que conviden a asseure’s una estona i gaudir del remor de l’aigua del riu.

Seguim riu avall i arribem a la Font Dolça. Actualment està seca i no raja, però anys enrere brollava aigua molt dura, amb molt contingut de calci i magnesi. Just al costat hi havia el toll dels Capellans, ara cobert per l’aigua entollada per l’assut del Túnel del Cardener.

 

Uns metres més endavant girarem a l’esquerra i pujarem per un tram de l’antic camí ral de Berga, que encara està mig empedrat. Arribats a dalt de tot continuarem per la pista que fa baixada. Abans però, observarem que a sobre la cinglera del davant hi ha les runes del Corral del Comte. Aquest mas antigament era conegut com Cal Benet i el trobem ja en un document datat del 26 de desembre de l’any 1087. 

Continuarem pel camí de Pinell en direcció a cal Cabreta.

Aquesta casa antigament es coneixia com a cal Teuler. Des de fa uns quants anys, en aquesta masia, després de ser degudament restaurada, s’hi fa agroturisme.

 

Continuem per la pista que va pel costat de la casa i uns metres més endavant passarem per sota una cinglera. Des d’aquest punt hi ha unes vistes magnífiques, i val la pena fer una pausa i contemplar el paisatge. Quan haguem passat la cinglera trobarem una cruïlla de camins: nosaltres deixarem la pista principal per continuar cap a la dreta. Després d’uns cent metres trobarem un corriol que continua entre unes roques i que ens portarà de nou al riu Cardener. Continuarem a l’esquerra seguint el riu. Passarem per davant d’una central hidroelèctrica abandonada i més endavant deixarem a la nostra esquerra el trencall que va a Pinell. Després deixarem un altre trencall a la nostra esquerra i creuarem la riera de Navel per sobre una passera de formigó. Una mica més endavant hi ha el conegut com a toll de la Riera. Mitja dotzena de pins pinyers i 2 magnífics roures ens anuncien que arribem al lloc on conflueixen el Cardener i la riera de Navel. El paisatge és molt bonic i sota la roca, el gorg, és bastant profund. Durant els anys 60 del segle passat, quan els rius i rieres baixaven molt més nets, aquest lloc era la piscina de molts corominesos i cardonins.

 

Continuem per la pista que va planejant pel costat del riu fins arribar al pont de les Palenquetes. Però pocs metres abans d’arribar al pont, a la nostra esquerra podem veure les restes d’un antic forn d’obra. Es tracta del forn de cal Xic. Tot i ser un forn d’obra, també havia estat utilitzat per fer-hi calç. Després d’una cocció de calç, el forn tornava a ser reconstruït, ja que per fer calç s’adquirien unes temperatures molt més elevades i les voltes s’ensorraven. Va estar en funcionament fins l’octubre de 1907, quan una crescuda del riu Cardener se’l va endur, deixant només la fogaina. Després de la riuada, van traslladar l’activitat al pla de La Cort, on actualment hi ha la part baixa del Polígon Industrial.

 

Creuem el riu i agafem un corriol que segueix recte, sortim al camí del Reig, girem a la dreta com si anéssim cap el Reig, però prenem el segon trencall que trobem a la dreta. Un cartell ens adverteix que hi ha abelles.

Seguirem aquest camí fins tornar a trobar el riu. Continuem caminant, i passarem per davant d’una esplanada molt embrossada. És la platja del Bisbe. Anys enrere era un indret on moltes famílies venien a passar el dia. Era un lloc tant concorregut que fins hi tot hi havia competència per agafar els millors llocs.

Més endavant, just quan a l’altra banda del riu veiem el toll de la Riera, a sota el camí entre unes roques, hi ha la font del Rajolí. A dia d'avui no raja, però encara hi ha les restes d’un abeurador i de la caseta on hi havia una bomba que era utilitzada per regar l’hort del Reig. A sota la font hi ha el toll del Remolí, on se solia banyar la gent que feia fontada en aquest lloc.

Uns metres més endavant trobem la font del Reig. El veïns de la zona diuen que aquesta font no ha deixat mai de rajar. Actualment el lloc esta una mica enfangat, els porcs senglars el fan servir de “piscina”. De la font encara brolla un petit raig, però com que no estem segurs que sigui potable, el millor és no beure’n.

 

Continuarem per un corriol estret, envoltats de força vegetació i de molts boixos força castigats per l’eruga, fins arribar a la central hidroelèctrica del Palà. Per qui no l’ha vist mai, la situació d’aquesta central, al bell mig de l’obaga del Reig, produeix una certa sorpresa. Va ser construïda l’any 1926 amb un salt de 22 metres al qual arribava l’aigua del riu a través d’un llarg canal, meitat a l’aire lliure i meitat en un túnel, que tenia la resclosa de recollida a la Coromina, per produir electricitat per a Palà de Torroella. L’any 2000, a causa del desviament del riu per les greus subsidències a la zona del pla de la Sal, la central i el canal van quedar en desús. Fa uns anys, una banda de lladregots la van desballestar per vendre-ho com a ferralla; fins i tot van arrancar les rajoles de les parets. Actualment presenta un estat lamentable i és recomanable no entrar-hi.

 

Seguirem per un corriol que va seguint el riu. Ben aviat trobem les restes d’una pilona de formigó. Són les restes de la pilona que suportava una antiga palanca que durant molts anys va permetre passar d’un cantó del Cardener a l’altre. L’extraordinària avinguda del Cardener de l’any 1982 se la va endur.

 

Seguim el corriol fins arribar a una pista que puja cap els camps de les Planes. Farem un tros de pista i quan pugem, baixarem un altra vegada cap el riu. Passarem per la vora d’un camp, i tot seguit ens trobem un corriol que ens porta a la cascada del túnel del Cardener. Aquest túnel va ser inaugurat l’octubre de l’any 2000, per desviar l’aigua del riu Cardener, per tal d’evitar que aquesta es filtrés dins la mina, per les bòfies que aparegueren un any abans a la zona del pla de la Sal.

Girarem a la dreta i creuarem un petit rierol que porta les aigües que surten de la depuradora. Seguim pel corriol i arribem a la font de la Carosa. Des de que es va desviar el riu Cardener per el túnel, la font va deixar de rajar. Només en èpoques de molta pluja hi torna a brullar aigua.

 

Prenem un corriol que va entre els boixos i sortim a un pla. Aquest pla és conegut com el pla de la Carosa. Aquí l’empresa “Union Española de Explosivos” hi tenia un gran magatzem que durant la passada Guerra Civil va ser utilitzat com a presó del “Servei d’Informació Militar”. Com a curiositat, dir que els confessionaris de l’església de la Coromina, degudament modificats, varen fer la funció de garites.

També, per aquest indret, tingueren lloc els combats entre borbònics i austriacistes, amb la victòria dels darrers que va posar fi al setge militar de Cardona, mantingut entre el 17 de novembre i el 22 de desembre de l’any 1711, durant la Guerra de Successió.

Travessem el pla i continuem per un corriol que va pel mig del bosc, fins que sortirem a la carretera dels Escorials. Per tal d’evitar la carretera, passarem per l’esquerra fins el camí dels horts i agafarem un petit corriol que passa per sota el pont. Seguirem per la llera del riu fins arribar a sota el pont de l’Areny. Aquest pont consta de 6 ulls amb 5 forts tallamars i l’obra està feta amb carreus de pedra lligats amb morter. Pel tipus de construcció el podríem datar del segle XIV, tot i que anteriorment ja hi devia haver algun tipus de passera per poder accedir a l’altre costat del riu, ja que el molí de l’Areny el trobem documentat l’any 1200. Per aquest pont hi passaval’antic camí de Berga. Amb els anys ha hagut de suportar nombroses riuades del Cardener.

Des de fa uns anys, pràcticament no hi passa ningú i, de mica en mica, es va deteriorant. Demana a crits una urgent restauració.

 

Seguim per la llera del riu i trenquem en direcció a la vall del Salí. Com a conseqüència de les bòfies aparegudes l’any 1999 al riu Cardener a la zona del pla de la Sal, l’aigua del riu es va filtrar a les galeries de la mina. Això va propiciar l’aparició d’una gran bòfia al mig de la vall del Salí que va ser coberta amb terra. A la dreta de la vall, sota el camp de futbol, hi ha la zona coneguda com els Fangassos. Com a conseqüència dels esfondraments la casa que hi havia va haver de ser enderrocada. En aquest lloc hi ha les fonts de Canconills i de la Gilda. Més endavant, encara podem observar les restes de la pilona que suportava el telefèric amb cables que transportava una quarantena de vagonetes carregades de mineral de la mina a la fàbrica i a l’inrevés.

 

 

El tram de pujada el farem per l’antic camí ral de Barcelona que fins no fa gaires anys era empedrat fins la part de dalt on hi ha el col·lector d’aigües residuals de la depuradora EDAR. El recorregut de l’antic camí va ser aprofitat per fer-hi passar les canonades i maldestrament cobert per una capa de formigó. Quan siguem al cap damunt de la pujada continuarem en direcció al punt de sortida.

Enllaç de la marxa al wikiloc:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/37a-marxa-popular-de-cardona-13-06-2021-75456078