{"id":1979,"date":"2021-01-02T19:48:13","date_gmt":"2021-01-02T18:48:13","guid":{"rendered":"http:\/\/camalic.cat\/?page_id=1979"},"modified":"2021-05-21T18:14:43","modified_gmt":"2021-05-21T16:14:43","slug":"ruta-1-valldeperes-el-castellet-costa-revola","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/camalic.cat\/?page_id=1979","title":{"rendered":"Ruta per Cardona 02. Valldeperes – El Castellet – Costa R\u00e8vola"},"content":{"rendered":"\n

Resum del recorregut:<\/span><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ruta circular de 12,41 km i un desnivell positiu de 314 m, amb sortida i arribada al pont de les palanquetes, al costat del riu Cardener.<\/p>\n\n\n\n

Recorregut de dificultat moderada. Anirem fins Valldeperes tot seguint el cam\u00ed vell. Des de Valldeperes anirem fins la raconada del Castellet. Tornarem per les lloses de la Solana per anar a buscar la Costa R\u00e8vola per on baixarem seguint la l\u00ednea del terme municipal que separa Cardona de Nav\u00e0s.<\/p>\n\n\n\n

Pel cam\u00ed ens trobarem amb l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Fe, les tombes del Mas, les runes del Castellet i les restes d\u2019un poblat medieval entre d\u2019altres coses.<\/p>\n\n\n\n

La primera part del recorregut \u00e9s majorit\u00e0riament per pistes i camins i el tram final de baixada per corriols.
Durant el recorregut es passa pel costat de cases de propietat privada. Demanem que respecteu la privacitat d\u2019aquests llocs i que no entreu sense el perm\u00eds dels propietaris.<\/p>\n\n\n\n

Fonts consultades<\/strong>: Revista Cardona Oberta.<\/p>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 del recorregut:<\/span><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Comen\u00e7arem la ruta des del Pont de les Palanquetes. Anirem a buscar l\u2019antic cam\u00ed de Valldeperes, que passa per sota d\u2019 \u201dEl Llobet\u201d, on actualment hi ha el celler de \u201cVins i Cava Piteus\u201d. Seguirem aquest cam\u00ed fins trobar les marques blanques i vermelles del GR-176 que seguirem durant una bona estona. Despr\u00e9s de fer un petit tram de corriol, arribarem a la casa de cal Mis\u00e8ries amb una era plena d\u2019alzines. Les dades m\u00e9s antigues que hem trobat sobre aquesta masia s\u00f3n de l\u2019any 1815. El darrer masover que hi va habitar, Ramon Closa Llobet, es va dedicar a la cria de rucs guarans que van arribar a ser comprats fins i tot, per comerciants de pa\u00efsos \u00e0rabs, per obtenci\u00f3 de muls o mules mitjan\u00e7ant l\u2019encreuament amb cavalls o eugues. Despr\u00e9s de la seva mort, ara fa uns 20 anys, la masia, propietat de Josep Maria Cabanas, fa funcions de segona residencia.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Cal Mis\u00e8ries<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Uns metres m\u00e9s endavant ens trobem el mas del Sunyer, amb l\u2019esgl\u00e9sia rom\u00e0nica de Santa Fe. La casa \u00e9s citada per primera vegada en un pergam\u00ed del segle XIII i l\u2019esgl\u00e9sia est\u00e0 documentada des de l\u2019any 1139. Originalment fou de planta \u00fanica amb un absis semicircular. Al segle XVII es va modificar amb l\u2019adici\u00f3 de capelles laterals, on si troben dos interessants retaules barrocs. El de la dreta \u00e9 de l\u2019any 1660, est\u00e0 dedicat als sants Galderic i Isidre. A la capella de l\u2019esquerra hi ha el retaule del Roser d\u2019estil renaixentista, posterior a 1610. Tamb\u00e9 cal destacar el seu particular campanar d\u2019espadanya.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Valldeperes – Santa Fe<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Seguim el cam\u00ed i trobem la casa del Mas. Aquesta casa apareix documentada per primera vegada l\u2019any 1479. Uns metres m\u00e9s endavant, a sota unes alzines hi trobem la Tomba del Mas.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Tomba del Mas<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

La seg\u00fcent casa que ens trobem \u00e9s cal Perejoan. Les dades m\u00e9s antigues documentades que hem localitzat d\u2019aquesta casa s\u00f3n de l\u2019any 1674. El darrer masover va ser Ramon Closa Prat, que va morir l\u2019any 2006. La masia ha estat remodelada i ara s\u2019hi est\u00e0 una fam\u00edlia cardonina, m\u00e9s aviat com esbarjo. Des del cam\u00ed, sense entrar dins la masia, a la fa\u00e7ana de ponent podem veure una curiosa g\u00e0rgola de pedra.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Cal Perejoan<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Un cop hem passat per davant seu, deixem les marques del GR i trenquem a la dreta.<\/p>\n\n\n\n

Seguim la pista principal fins arribar a Castellet. Com el seu nom indica, en aquest lloc, o pel voltants, hi havia hagut un petit castell, probablement una torre. S\u2019han trobat refer\u00e8ncies en documents d\u2019aquest mas de l\u2019any 1212. Nom\u00e9s arriba, a primera vista, hi trobem unes tines i una casa enderrocada, per\u00f2, si ens endinsem entre la vegetaci\u00f3, cap a la dreta, descobrirem les runes del que anys enrere havia estat un mas de grans dimensions. Actualment, sota les runes, encara hi podem veure l\u2019estable constru\u00eft amb volta catalana, amb les menjadores corresponents.<\/p>\n\n\n\n

Els darrers estadants van ser la fam\u00edlia Guitart i en van marxar, l\u2019any 1959, per anar a Llobet.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
El Castellet<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Desfem el cam\u00ed que em fet per pujar al Castellet i a la pista principal trencarem  a la dreta i pujarem pel mig d\u2019unes lloses de pedra enormes que semblen que no s\u2019acabin mai. Es tracta d\u2019un paratge que dona la ra\u00f3 a aquells que diuen que el nom de Valldeperes ve d\u2019una mala interpretaci\u00f3 de la traducci\u00f3 del llat\u00ed del nom de \u201cVallis Petras\u201d que apareix en molts documents de l\u2019any 1600 i que significaria \u201cLa vall de Pedres\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Llosa de pedra<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

En acabar la gran llosa trobem un cam\u00ed que ens porta de nou al GR-176. El seguim, fem un corriol, creuem la carretera de Valldeperes, i continuem fins trobar una altra llosa a m\u00e0 esquerra. Pugem pel mig de la llosa fins el capdamunt del Collet de les Caixes. A la part m\u00e9s alta del collet, en una cinglera, hi ha un conjunt de tres tombes d\u2019origen medieval excavades a la roca i, a la part inferior de la necr\u00f2polis, sota la cinglera que presenta uns encaixos per a bigues, en unes excavacions dutes a terme l\u2019any 2007, es va descobrir un taller de forja dels segles XI-XI, m\u00e9s tard\u00e0 que les tombes. Actualment no s\u00f3n visibles per la gran vegetaci\u00f3 que hi ha, tot i que sembla ser que bona part ha tornat ha ser soterrada.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Poblat medieval<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Creuem el camp que hi ha sota la darrera tomba i baixem un marge per anar a buscar la pista que ens dura fins a la Caseta del Sunyer. Com el seu nom indica es tracta d\u2019una masoveria del Sunyer, que des de mitja segle passat es troba deshabitada. Per les seves caracter\u00edstiques i per dues dates a la fa\u00e7ana: una d\u2019elles diu 1816 i una altra sobre la llinda de la porta posa 1880, sembla que fou constru\u00efda en m\u00e9s d\u2019una fase durant el segle XIX, sobre una cosina. Al cant\u00f3 esquerre, una escala que condueix a un galliner amb ponedors d\u2019ous li d\u00f3na un aire ben pintoresc. No hi manca el corral, la cort de porcs i la comuna situada en un rac\u00f3 de l\u2019estable. Uns petits coberts complementaven els espais \u00fatils de la masia. Tampoc no hi falta la bassa,  a la part del darrere. A la fa\u00e7ana hi ha tamb\u00e9 inscrita la data de 1677 en un carreu procedent d\u2019una altra casa..<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
La Caseta del Sunyer<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Continuem una pista ample que ens porta fins el cap de amunt de la Costa R\u00e8vola. Quan siguem en el punt m\u00e9s alt, ens desviarem uns metres a la dreta on hi trobem una Pedra de Terme. Es tracta d\u2019una fita que separa els municipis de Cardona i Nav\u00e0s. En la cara que mira a Cardona trobem la inscripci\u00f3 \u201cN 58\u201d i una \u201cC\u201d en refer\u00e8ncia al municipi de Cardona, i a l\u2019altra cara trobem la inscripci\u00f3 d\u2019una altra \u201cC\u201d en refer\u00e8ncia a Castelladral, ja que va ser cap de municipi fins 1960.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Pedra terme municipi<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Ha de dir:<\/p>\n\n\n\n

Al poc de comen\u00e7ar a baixar, prenem un corriol que ens dura per la cresta de la costa fins davant de l\u2019empresa \u201cSemen Cardona\u201d. Abans de finalitzar la ruta, a la dreta del cam\u00ed que va cap a la riera de Navel hi podem observar les restes d\u2019un antic forn de obra. Es tracta del forn de Cal Xic. Tot i ser un forn d\u2019obra, tamb\u00e9 havia estat utilitzat per fer-hi cal\u00e7. Despr\u00e9s d\u2019una cocci\u00f3 de cal\u00e7, el forn tornava a ser reconstru\u00eft, ja que per fer cal\u00e7 s\u2019adquirien unes temperatures molt m\u00e9s elevades i les voltes s\u2019ensorraven. Va estar en funcionament fins l\u2019octubre de 1907, quan una crescuda del riu Cardener se\u2019l va endur, deixant nom\u00e9s la fogaina. Despr\u00e9s de la riuada, van traslladar l\u2019activitat al pla de La Cort, on actualment hi ha la part baixa del Pol\u00edgon Industrial.<\/p>\n\n\n\n

Eren construccions utilitzades per a la transformaci\u00f3 de pedres calc\u00e0ries en cal\u00e7. Aix\u00f2 s’aconseguia exposant durant m\u00e9s de 3 dies les pedres a temperatures molt altes dins d’aquests forns. Passats els 3 dies destapaven el forn i les pedres s’havien fet blanques, i ja estaven llestes per a triturar-les i aconseguir cal\u00e7.<\/p>\n\n\n\n

Segons les dimensions del forn, el proc\u00e9s de cocci\u00f3 podia durar, sense interrupci\u00f3, 10 o 15 dies.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Forn de cal\u00e7<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

\u00c0lbum de fotos<\/a>. <\/p>\n\n\n\n