{"id":2195,"date":"2021-01-22T13:26:09","date_gmt":"2021-01-22T12:26:09","guid":{"rendered":"http:\/\/camalic.cat\/?page_id=2195"},"modified":"2021-04-26T14:10:26","modified_gmt":"2021-04-26T12:10:26","slug":"ermita-del-remei-dolmens-del-pla-de-la-fossa-i-del-serrat-de-les-pipes-lafrau","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/camalic.cat\/?page_id=2195","title":{"rendered":"Ruta per Cardona 04. Ermita del Remei \u2013 Dolmens del Pla de la Fossa i del Serrat de les Pipes – L\u2019Afrau."},"content":{"rendered":"\n

Resum del recorregut:<\/span><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ruta circular de 8.99 km de dist\u00e0ncia i 293 metres de desnivell positiu amb sortida i arribada a l\u2019ermita de la Mare de D\u00e9u del Remei.<\/p>\n\n\n\n

Recorregut de dificultat moderada amb alguns corriols una mica drets, per\u00f2 transitables en la seva totalitat.<\/p>\n\n\n\n

Iniciarem la ruta al Remei i ens dirigirem cap el torrent de Malamata, on farem un tram de l\u2019antic cam\u00ed ral de Cardona a Berga. Pujarem al Pla de la Fossa i continuarem cap el cim del serrat de Claran\u00e8s on tindrem unes magnifiques vistes de Cardona. A continuaci\u00f3 ens dirigirem al serrat de les Pipes i baixarem per un corriol fins el torrent de l\u2019Afrau: quan siguem a baix, a la rasa del Catr\u00e0, trencarem a la dreta per la Solana de Navel fins tornar a l\u2019ermita del Remei, passant per sota de la masia de Santov\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

En alguns punt trobarem bestiar lliure. No ens fem responsables dels danys, tan personals com materials, que us  puguin causar. <\/p>\n\n\n\n

Quan passeu alguna porta de filat del bestiar recordeu sempre de tancar-la.<\/p>\n\n\n\n

Passarem pel costat de moltes cases que s\u00f3n de propietat privada, si us plau, no entreu a cap lloc sense perm\u00eds del propietari.<\/p>\n\n\n\n

Fonts consultades<\/em>: Revista Cardona Oberta. Llibre: Terme de Cardona. Itineraris.<\/p>\n\n\n\n

Descripci\u00f3 del recorregut:<\/span><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Deixem el cotxe al trencall del Remei, al costat del cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

El primer que veiem \u00e9s una creu de pedra que t\u00e9 la inscripci\u00f3: \u201cA JESUS PER MARIA 1961\u201d .<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Creu del Remei<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Seguirem la pista i passarem per un petit pont que hi ha al costat d\u2019un pl\u00e0tan enorme. Si mirem a la nostra esquerra, a sota hi veurem la font del Remei, on una inscripci\u00f3 mig esborrada ens diu que va ser urbanitzada l\u2019any 1903.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Pl\u00e0tan i pont<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Uns metres m\u00e9s endavant tenim l\u2019ermita, per\u00f2 primer anirem a una feixa que hi ha al seu costat.<\/p>\n\n\n\n

Al fons de la feixa, a la paret, hi podem veure dues cavitats. S\u00f3n les restes d\u2019uns forns d\u2019obra que hi havia hagut. S\u00f3n coneguts com els forns del Tonet de la Narja i els totxos que hi feia portaven les inicials AM (Antoni Mujal) en una de les cares.<\/p>\n\n\n\n

En els forns d’obra es feien maons, rajoles i teules. Eren coneguts tamb\u00e9 amb el nom de teuleries. Els forns es situaven en llocs on abundaven argila (com a mat\u00e8ria primera) i llenya (com a combustible). La cuita podia durar de 2 a 3 dies a una temperatura que arribava als mil graus.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Forns del Tonet de la Narja<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Tornem enrere i ens trobem amb l\u2019ermita del Remei. Es troba edificada sobre una codina i ha estat constru\u00efda en dues fases. La primera la va dur a terme Miquel i Isabel Torrebadella, de cal Xanxo, l\u2019any 1641, tal i com ens indica la inscripci\u00f3 que hi ha a la part superior esquerra de la fa\u00e7ana. El seu engrandiment es va produir l\u2019any 1868, tal i com indica la inscripci\u00f3 que hi ha sobre la porta, i es creu que cal atribuir-ho a Rita Soler. La imatge de la Mare de D\u00e9u que va pagar Rita Soler va ser saquejada i destru\u00efda durant la guerra civil. L\u2019actual imatge va ser costejada pel mas de cal Capsada. A la fa\u00e7ana principal de l\u2019ermita hi ha dues finestretes (actualment una es troba oculta darrere un arbre) que serveixen per fer una visita al recinte sense necessitat d\u2019obrir-ne les portes. Com a an\u00e8cdota, dir que si dues persones es posen, cadascuna en una d\u2019aquestes finestretes, poden mantenir una conversa sense que la gent de l\u2019exterior la pugui escoltar.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Mare de D\u00e9u del Remei<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Iniciarem el cam\u00ed per darrera l\u2019ermita, on hi ha un petit altar amb una creu de ferro. Girarem a l\u2019esquerra i seguirem l\u2019antic cam\u00ed ral de Cardona a Berga, que puja pel costat del torrent de Malamata. Deixarem un trencall que hi ha a la dreta i poc despr\u00e9s trobarem un pla ple d\u2019escombraries. Aqu\u00ed, girarem a la dreta i pujarem per un corriol de la Marxa del Setge de Cardona que puja fins el cim del serrat de Claran\u00e8s, per\u00f2 abans ens trobem amb el dolmen del Pla de la Fossa.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s un sepulcre megal\u00edtic que va ser excavat l\u2019estiu del 1982. Malgrat la seva espectacularitat, va resultar ser molt pobre en troballes. T\u00e9 unes dimensions de 1.80 metres de llargada per 1.30 metres d’amplada, i es conserva una al\u00e7ada de 1.40 metres. Pel tipus constructiu, es pot datar dins l\u2019etapa prehist\u00f2rica del Bronze Inicial (2000-1500 a.C.).<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Dolmen del Pla de la Fossa<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Continuarem pel corriol fins arribar al cim del serrat de Claran\u00e8s, on hi ha unes magn\u00edfiques vistes de la part nord de Cardona.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Panor\u00e0mica<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Deixem el corriol que baixa cap a Santov\u00e0 i agafem el que hi ha a la nostra esquerra i que ens dur\u00e0 a una pista. Seguirem la pista fins a trobar la que ve de Claran\u00e8s i girarem a la dreta. Al primer trencall que trobem, seguirem a l\u2019esquerra per tornar a girar a l\u2019esquerra un tros m\u00e9s endavant i agafar un petit corriol que ens conduir\u00e0 al serrat de les Pipes. En el tur\u00f3 que queda a la dreta hi trobarem dos dolmens. El primer dolmen que ens trobem \u00e9s el conegut com Serrat de les Pipes II. Aquest meg\u00e0lit \u00e9s el germ\u00e0 petit del seg\u00fcent i consta d’unes dimensions de 1.80 metres de llarg, 1.20 metres d’amplada i 0.70 metres d’al\u00e7ada. Data del Calcol\u00edtic, entre el 2000 i el 1800 a.C.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Dolmen de les Pipes II<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

A uns 20 m d’aquest, trobarem el Serrat de les Pipes I.<\/p>\n\n\n\n

Es tracta d’una arca amb vest\u00edbul pou d’unes dimensions de 1.50 metres de llarg per 1.10 metres d’ample, i una al\u00e7ada de 0.90 metres. Datem aquest sepulcre a l’\u00e8poca calcol\u00edtica, vers al 2000 – 1800 a.C., i segons l\u2019estudi\u00f3s Antoni Ma\u00f1\u00e9, fou reutilitzat en el Bronze final (1200 – 800 a.C.).<\/p>\n\n\n\n

A les seves excavacions s’hi ha trobat cer\u00e0miques, algun estri de s\u00edlex i poques i esmicolades restes humanes. Suposem que l’afirmaci\u00f3 de reutilitzaci\u00f3 del sepulcre per part de Ma\u00f1\u00e9 es deu confirmar amb aquestes troballes.<\/p>\n\n\n\n

Tots dos han estat sotmesos a diferents excavacions, amb resultats semblants. Les troballes obtingudes tant d’un com de l’altre s\u00f3n dipositades al Museu Municipal de Berga.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Dolmen de les Pipes I<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Agafem el corriol que passa pel dolmen i baixem fins a una pista. Fem 10 metres de baixada per la pista i seguim recte fins a la primera corba: aqu\u00ed, prenem un corriol que baixa for\u00e7a dret, pel que baixarem amb precauci\u00f3 de no relliscar i caure. Anirem a parar a una pista i hi seguirem a la dreta. Aquest lloc \u00e9s conegut com el Clot del Mestre i \u00e9s on comen\u00e7a el torrent de l\u2019Afrau que baixa amb un fort pendent. A la part baixa de l\u2019Afrau, trenquem a la dreta i passem un filat. Seguirem per un cam\u00ed molt poc transitat que passa per la Solana de Navel fins trobar la carretera de Serrateix. Aqu\u00ed, seguim a la dreta direcci\u00f3 Cardona. Des de la carretera, a m\u00e0 dreta, veurem la casa de Santov\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

El nom prov\u00e9 del fet que en els seus or\u00edgens, hi havia una fundaci\u00f3 mon\u00e0stica medieval dedicada a sant Teobald, i que m\u00e9s tard, per un canvi fon\u00e8tic, va esdevenir en sant Tov\u00e0. La capella ja es troba documentada l\u2019any 1442. Fins l\u2019any 1673 pertanyia al Mas del Xanxo, que el van vendre a Pere Casahuga. L\u2019actual propietari \u00e9s Eudald Casahuga Mullerachs.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Santov\u00e0<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Seguim a la dreta per la carretera fins arribar al trencall de Santov\u00e0, on trobarem l\u2019oratori de Sant Eudald. No hem trobat gaires refer\u00e8ncies sobre aquest oratori. Sembla ser que, segons els pagesos de la contrada, al seu interior s\u2019exposava una imatge de Sant Eudald.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a>
Oratori de Sant Eudald<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Travessem el cam\u00ed que va a Santov\u00e0 i agafem una pista que ens dur\u00e0 directes de tornada a l\u2019ermita del Remei on finalitza la nostra ruta.<\/p>\n\n\n\n