{"id":89,"date":"2008-09-30T14:42:28","date_gmt":"2008-09-30T13:42:28","guid":{"rendered":"http:\/\/localhost\/wordpress\/2008\/09\/30\/carros-de-foc-skyrunner-2008\/"},"modified":"2017-03-29T17:20:33","modified_gmt":"2017-03-29T16:20:33","slug":"carros-de-foc-skyrunner-2008","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/camalic.cat\/?p=89","title":{"rendered":"CARROS DE FOC -SKYRUNNER 2008"},"content":{"rendered":"

Ja tenim la samarreta de l\u2019Skyrunner a casa ben guardada !!!
\nAl final han sigut 19 hores de patiment per aconseguir-la. Pels que ja coneixeu la travessa no cal que us digui que val la pena estar-hi uns dies. Us adjunto una breu cr\u00f2nica per explicar-vos quines sensacions vaig tenir durant tota la proba…..
\nEl divendres 29 vaig arribar a les 19:30 al p\u00e0rking de Restanca, all\u00e0 em vaig trobar l\u2019Alvaro de Bilbao, que era el segon any que venia a fer la Carros, l\u2019any passat es va retirar quan portava 15 hores i nom\u00e9s li faltava un tram per acabar per que el company amb qui anava va petar. Vem decidir pujar r\u00e0pid, per no quedar-nos sense sopar. Tot pujant cap al refugi ja vaig veure que ell no patia gaire pujant, mentre jo ja estava suant ell pujava amb un moxilot el doble de gran que el meu i fumant-se un puret.
\nVem arribar a temps per sopar, vem seure a taula i al costat ten\u00edem dues feres que ja havien acabat en menys de 13 hores. Despr\u00e9s d\u2019haver entrenat el caminar de nit per camins de Montserrat que coneixo bastant ja tenia clar que quan menys estona tingues que caminar de nit millor, aix\u00f2 va fer que em planteges sortir a les 4:00 per arribar al Contraix quan es fes de dia, l\u2019Alvaro tenia intenci\u00f3 de fer-ho en 15 hores i em va dir que sortiria cap a les 7:00. Despr\u00e9s de sopar cap al llit per descansar el m\u00e0xim.
\nA les 3:40 em llevo, esmorzo una mica i a les 4:10 surto de Restanca. Hi havia bastant moviment vaig sortir sol per\u00f2 veia bastants llums que s\u2019enfilaven cap a Coll Crestada, uns minuts m\u00e9s tard vaig veure que pujaven un parell que portaven un llumin\u00e0ria molt potent i em vaig ajuntar amb ells. Eren dos nois d\u2019Alacant, tots dos ho havien intentat l\u2019any passat per\u00f2 es van retirar a Saboredo i aquest any venien millor preparats, sobretot el Juanjo. Al arribar a Coll Crestada ens ajuntem amb un grupet de 4 bascos i vem anar junts fins al Ventosa on vem passar a les 6:00, all\u00e0 ens ajuntem amb 2 de Barcelona, i sortim tots junts direcci\u00f3 al Contraix, quan arribem al peu del Contraix comen\u00e7a a clareja, comen\u00e7o a tibar fort cap amunt, i ens anem estirant, amb una hora i mitja ens plantem al Coll, amb un dels dos nois de Barcelona i el Juanjo. Els hi dic que jo vaig tirant, per no refredar-me suposant que ells esperarien als seus companys que s\u2019havien quedat en la pujada, per\u00f2 em diuen que tamb\u00e9 venen. Al comen\u00e7ar la baixada ja ens posem a corre, dels tres jo era el que m\u00e9s lent baixava i em quedo a darrera, ja comen\u00e7o a veure que el dia ser\u00e0 llarg, fem la baixadeta (800 metres de desnivell) i a les 8:54 arribem a l\u2019Estany Llong, barreta i beguda i amunt cap a la Collada de Dellui. Quan portem uns 15 minuts ens trobem a un Skyrunner de veritat que baixa com una bala, \u00e9s el Quico Soler, son poc m\u00e9s de les 9 i comencem a fer c\u00e0bales de a quina hora ha sortit i , el misteri s\u2019acaba una mica m\u00e9s endavant on trobem un altre que ho feia en sentit contrari i el Juanjo el coneixia de l\u2019any passat. Ens diu que ell i el Quico havien sortit de Amitges, la diferencia esta en que ell havia sortit a les 12:00, i el Quico a les 5:00 !!!, es adir am poc m\u00e9s de 4 hores ja havia fet gaireb\u00e9 la meitat del recorregut. Seguim pujant cap a Dellui a bon ritme, pujant vaig davant tibant per\u00f2 un comen\u00e7a la baixada em quedo darrera, quan arribem a les vies a bora de l\u2019Estany Tort els hi dic que jo afluixo el ritme que em quedo, arribo a Colomina a les 11:34, quan jo arribo el Juanjo esta ja a punt de sortir em demana si vinc, per\u00f2 l i dic que tiri que jo volia menjar una miqueta (torr\u00f3 xixona, fruits secs i Power Bar).
\nSortint de Colomina, trobo a l\u2019Alvaro que havia sortit 2 hores m\u00e9s tard i ja estava arribant al Refugi de Colomina, despr\u00e9s de fer el Pas de l\u2019\u00d3s i un cop pasada la Collada de Sabur\u00f3 arribant al Refugi de Josep Maria Blanch, ja no puc seguir m\u00e9s el seu ritme i em quedo enrere. Arribo al Josep Maria Blanc a les 13: 35 (dues menys de les que tenia previst).
\nDecideixo anar per la pista direcci\u00f3 a Mallafr\u00e9 per corre la m\u00e0xima estona possible, de fet em proposo no parar fins arribar als t\u00fanels enfonsats. Hi ha moments que tinc ganes de parar i caminar per\u00f2 se que el millor es guanyar temps, tot el tram de cam\u00ed que faci de dia ser\u00e0 tros que m\u2019estalviar\u00e9 de fer-lo de nit. Arribo a Mallafr\u00e9 a les 15:45, per primera vegada comen\u00e7o a veure clar que puc arribar fins a Colomers encara amb la llum del dia, i aix\u00f2 em dona moral. La pujada a Amitges es fa molt dura, amb les cames ja molt cansades i el sol que pica de valent a les dures rampes de la pista que puja fins a Amitges, fa que trigui 1:15 per arribar a Amitges (res a veure amb els 45 minuts escassos que vem trigar amb el Jordi i el Quique, quan vem anar el mes de juny). Al refugi de Amitges em trobo al Juanjo que havia parat a menjar-se un pa amb tom\u00e0quet amb pernil, menjo una barreta i sense perdre m\u00e9s temps surto amb ell.
\nPujant al port de Ratera ja veig que les cames em pesen, per\u00f2 quan comen\u00e7o a patir \u00e9s a la baixada cap a Saboredo, al baixar em feien mal el genolls i tamb\u00e9 els qu\u00e0driceps, encara que sembli mentida vaig m\u00e9s lent baixant que pujant. Arribant a Saboredo ens atrapen un grupet de 5 (un matrimoni basc, i un noi de la U.E.C. Anoia, un de Manresa i un de Sant Cugat). A les 18:38 arribem a Saboredo, on trobem el guarda que esta fet pols per que des del divendres a les 7 del mat\u00ed que no descansa per donar avituallament als corredors. Pugem tots junts fins el Coll de Sendrosa, per\u00f2 a la baixada no puc seguir-los, i el Juanjo es queda a fer-me companyia. Just abans d\u2019arribar a Colomers, ens trobem al conegut del Juanjo que hav\u00edem vist al mat\u00ed, anava amb un genoll tocat d\u2019una caiguda, encara li quedava for\u00e7a tros per arribar i nom\u00e9s li quedaven 3 hores per complir les 24. A les 20:25 estem a Colomers, quan arribem estan a punt de sortir el grupet de 5, el Juanjo em diu que se\u2019n va amb ells, i jo tamb\u00e9 m\u2019apunto per no fer el tram de nit sol. Pujant al Port de Caldes, em trobo b\u00e9 potser el got de brou calent que vaig prendre a Colomers em va reanimar, de tal manera que em poso al davant del grup i ens posem en fila bastant estirats. Al arribar a dalt ja s\u2019ha fet de nit, i al comen\u00e7ar a baixar tronen els dolors als genolls, cada cop m\u00e9s forts. El tram fins a Coll Crestada es fa etern, i a partir d\u2019aqu\u00ed fins a Restanca \u00e9s tot baixada.
\nDefinitivament acabo petant i baixo com puc, em quedo amb els matrimoni basc que m\u2019esperen, mentres tant pasa un grupet que hav\u00edem avan\u00e7at a Amitges i m\u00e9s tard pasa un que anava corrent. Despr\u00e9s d\u2019unes quantes relliscades sense arribar a caure a terra ja veig la lluny del Refugi, a les 23:12 arribo a Restanca,….total 19:02 minuts de patiment. Al entrar el refugi, em ve un mareig, em venen arcades per\u00f2 no tinc res per treure, he de remullar-me el cap i estirar-me a sobre un banc amb les cames en alt. Quan se\u2019m pasa una dutxa d\u2019aigua freda i un plat de macarrons que es va curra el guarda pels que hav\u00edem arribat mes tard de les 10. <\/p>\n<\/p>\n<\/p>\n
<\/a><\/td>\n

<\/p>\n

<\/a><\/td>\n

<\/p>\n

<\/a><\/td>\n

\n <\/tr>\n

\n<\/table>\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja tenim la samarreta de l\u2019Skyrunner a casa ben guardada !!! Al final han sigut 19 hores de patiment per aconseguir-la. Pels que ja coneixeu la travessa no cal que us digui que val la pena estar-hi uns dies. Us adjunto una breu cr\u00f2nica per explicar-vos quines sensacions vaig tenir durant tota la proba….. El […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[9,11,1],"tags":[2,5],"class_list":["post-89","post","type-post","status-publish","format-standard","category-centre-excursionista-de-cardona","category-excursionisme","category-general","tag-centre-excursionista-de-cardona","tag-noticies","czr-hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/camalic.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/89","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/camalic.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/camalic.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/camalic.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/camalic.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=89"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/camalic.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/89\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":609,"href":"https:\/\/camalic.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/89\/revisions\/609"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/camalic.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=89"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/camalic.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=89"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/camalic.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=89"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}