Ruta per Cardona 06. Parc Cultural Muntanya de Sal – Necròpolis de cal Garrifes i de la Vinya del Guitarra – Camí de les Vagonetes.

Resum del recorregut:

Ruta circular amb sortida i arribada al Parc Cultural de la Muntanya de Sal. Amb una distància d’uns 13 quilòmetres i un desnivell positiu acumulat de 460 metres aproximadament.

Recorregut de dificultat tècnica moderada. Una bona part del recorregut és per corriols.

Sortirem del Parc Cultural de la Muntanya de Sal i seguirem les marques del GR3 fins trobar el camí de Tresserres. El creuarem i agafarem un corriol que hi ha davant i el seguirem fins el torrent de Tresserres. Seguirem pel torrent fins arribar al camí de Sant Cristòfol, i a pocs metres ens desviarem a la dreta i pujarem per l’obaga que hi ha davant de cal Gavella fins arribar al camí de Conill. Seguirem la pista a l’esquerra i una vegada haguem passat la casa de Conill anirem a buscar la ruta del Cable, marcada de color groc. La seguirem una bona estona, passant per les costes de Malagarriga, pel Puig i pel cim del Manganell fins arribar a la serra de la Sal. Aquí deixarem la ruta del Cable i seguirem per un corriol que passa pel costat de la Terrera nova i connecta amb la ruta Saludable que ens portarà al punt de sortida.

Al costat de la porta principal del recinte hi trobem un panell informatiu de les diferents rutes saludables que es poden fer a Cardona. Al llarg del recorregut en trobarem 4 més, cadascun d’ells amb un gravat dedicat al lloc que fa referència. Cal dir que són obra de Pere Torrent Peret, reconegut dissenyador gràfic, il·lustrador i escultor barceloní.

En alguns punts trobarem bestiar lliure. No ens fem responsables dels danys, tan personals com materials, que us  puguin causar. 

Quan passeu alguna porta de filat del bestiar recordeu sempre de tancar-la.

Passarem pel costat de cases que són de propietat privada, si ús plau, no entreu a cap lloc sense permís del propietari.

Fons consultades: Revista Cardona Oberta.

Descripció del recorregut:

Començarem la ruta al Parc Cultural de la Muntanya de Sal.

És un complex turístic que va començar a rebre visitants el 19 d’abril del 1997. A partir de l’any 2002 va començar a denominar-se Parc Cultural de la Muntanya de Sal. En el seu interior hi trobem: aparcament gratuït, una àrea museogràfica exterior, zones de pícnic, cafeteria i un espai de consergeria amb botiga i sanitaris, entre d’altres serveis. L’entrada inclou una visita a l’edifici, on hi trobem maquinària del pou Maria Teresa, dues exposicions fixes dins la casa del facultatiu i la visita a la Minilla.  Una visita totalment recomanada.

Iniciem la ruta pel costat de la zona de pícnic i de la coneguda com casa del facultatiu. Trobarem un panell de les rutes saludables i agafarem un petit corriol. Després d’una pujada molt pedregosa seguirem recte i creuarem un camp pel mig. Continuarem sense pèrdua per un corriol pel bosc i al arribar a dalt, ens trobem el camí de Tresserres. El creuarem i seguirem pel corriol de davant. Al final del corriol seguirem recte. Uns metres més endavant ens trobarem amb l’hort de Tresserres.  Tot i trobar-se abandonat des de fa més de vint anys, encara conserva unes escales fetes en els marges, per poder pujar o baixar d’una feixa a l’altra. També podem observar una fornícula en el marge de pedra seca que, tot i tenir una forma que ens recorda a una petita capella, amb tota probabilitat deuria ser per mantenir la beguda i el menjar en un lloc resguardat. A la dreta, en mig de la vegetació, podem observar una petita barraca.

Seguirem el camí i aviat trobem les runes d’un antic forn de calç.

Eren construccions utilitzades per a la transformació de pedres calcàries en calç. Això s’aconseguia exposant durant més de 3 dies les pedres a temperatures molt altes dins d’aquests forns. Passats els 3 dies destapaven el forn i les pedres s’havien fet blanques, i ja estaven llestes per triturar-les i aconseguir calç.

Segons les dimensions del forn el procés de cocció podia durar, sense interrupció, 10 o 15 dies.

Es construïen en llocs on hi havia pedra calcària com a matèria primera, llenya com a combustible per a la cocció i una orografia en pendent per facilitar la dura tasca de carregar el forn.

Una mica més endavant trobem un camí que ve del mas Tresserres, però nosaltres continuarem cap a la dreta seguint el torrent que porta molt poca aigua i que, haurem de creuar un parell de vegades fins arribar al camí de Sant Cristòfol. A la nostra dreta tenim una petita presa en desús que està dins de la propietat de Tresserres.

Seguirem a l’esquerra i de seguida veurem una casa davant nostre, que és cal Gavella. Abans d’arribar-hi girarem a la dreta i deixarem la pista. Travessem un torrent, passem per la vora d’un camp de cultiu i una mica més endavant pujarem per un corriol que ens conduirà al camí de Conill, just al punt on es troba la necròpolis medieval de Cal Garrifes.

A la nostra dreta, a la part superior d’un impressionant bloc de pedra, hi trobem una tomba de forma ovoïdal, excavada a la roca.

A l’altre costat del camí, en una llosa, hi trobem excavat un dipòsit rodó de poca fondària, amb unes regateres que hi deriven. Tant pot tractar-se d’un simple forat per recollir l’aigua de la pluja, com d’un petit forn per obtenir oli de ginebre.

En un altre gran bloc de pedra que queda a la dreta del camí, a uns 20 metres de l’anterior hi trobem una altra tomba de forma pisciforme, amb la part de la capçalera força erosionada.

Hi ha una altra cavitat excavada en una cinglera força desgastada, que ofereix molts dubtes i tant podria tractar-se d’una tomba com d’un dipòsit d’aigua. Es troba a uns 10 metres del primer bloc de pedra que hem vist en direcció a ponent.

Continuarem cap a l’est seguint la pista i en el primer trencall, on hi ha un indicador, girem a la dreta. Uns metres més endavant trobarem un panell informatiu i agafarem un corriol que hi ha a la nostra esquerra, darrera el panell, i de seguida serem a la Necròpolis medieval de la Vinya del Guitarra. Està format per un conjunt de nou tombes excavades a la roca, i que estan molt ben conservades pel que és habitual en aquesta mena de sepulcres. Totes les tombes són excavades en la codina i segueixen la mateixa orientació que la roca, de nord-oest a sud-est. Aquesta mena d’enterraments són dels segles IX i X, anteriors a l’època del romànic. Es tracta de necròpolis rurals no associades a llocs de culte, petits cementiris dels habitants propers a l’indret. És un tipus d’enterrament molt freqüent.

Ens dirigirem cap al nord per un corriol una mica desdibuixat a causa de la tala dels arbres del seu voltant, i baixarem una petita feixa per arribar a una mena de dipòsit excavat a la roca. Al seu costat hi ha uns forats paral·lels que recorden una forma de peus, i que devien ser part d’equipaments de la vinya del Guitarra: probablement, una tina de vi o part d’una premsa. A sota, també hi ha les runes d’una barraca.

Anirem cap al nord a buscar novament el camí de Conill i després d’uns 600 metres arribarem a les runes de la casa de Conill.

La primera referència documentada d’aquest mas, és en un pergamí de l’any 1176. Actualment està en un estat molt lamentable, i per la perillositat que comporta, no és gaire aconsellable d’entrar-hi. A la part nord, a sota un porxo parcialment enrunat encara hi podem observar les restes de 4 tines i una cisterna que recull l’aigua de la pluja. A pocs metres de la casa hi trobem 2 tines més. Durant el darrer terç del segle XIX, en els anys de la gran expansió de la vinya a Catalunya, va arribar a tindre una gran extensió de cultiu. Amb la arribada de la fil·loxera des de França, els ceps es van destruir i la major part de les vinyes van desaparèixer. Fins a mitjans del segle XX la casa va ser habitada per masovers.

Continuarem per la pista i a uns 50 metres trobem un trencall, però nosaltres seguirem recte per una pista que fa baixada. Al final de la baixada trobarem una cruïlla, continuarem recte i ens endinsarem en un camí molt malmès per la recent tala d’arbres. Seguirem per l’esquerra fins a trobar un corriol senyalitzat amb marques de color groc. Es tracta de la ruta del Cable. Girarem a l’esquerra i la seguirem direcció Cardona, on aviat trobarem unes pilones de formigó.

L’any 1925 la Unión Española de Explosivos, va decidir construir un cable aeri que des de Cardona portés la potassa a l’estació del tren de Súria. El projecte es va fer l’any 1926 i la línia es va construir entre finals del 1928 i principis del 1929. A principis de desembre del 1930 va començar el transport de potassa amb el cable. La longitud de la línia era de 11,775 km.

El cable anava a 9 km/h i el nombre de vagonetes que transportava era entre 60 i 80 en cada sentit. Una vagoneta trigava 1h i 20 minuts en fer el recorregut de Cardona a Súria. El cable va deixar de funcionar l’any 1969 i les estructures es van desmuntar entre el 1970 i el 1971.

El que ha quedat de tot això són les pilones o bases de formigó que suportaven les estructures metàl·liques que subjectaven el cable. Aquesta, és la número 27 d’un total de 98 bases que hi ha.

A partir d’aquest punt seguirem la ruta del Cable, i al llarg del tram que farem ens trobarem amb unes deu pilones.

Al final de la primera baixada, creuarem una pista i just al costat, ens trobarem les runes d’una tina que probablement pertanyia al mas de Conill.

Seguint les marques grogues passarem per les costes de Malagarriga i el torrent de Tresserres. Creurem el camí de Sant Cristòfol i pujarem fins arribar al mas Puig.

Es té constància que Celdoni Puig ja vivia en aquest mas l’any 1666. Quan van construir la línea del Cable, aquest passava justament per sobre la casa. Això, va accelerar que la casa fos deshabitada a finals dels anys 40 del segle passat.

Una tina adossada a la paret nord, ens corrobora l’existència d’antigues vinyes en aquest paratge.

Continuem la ruta del Cable fins arribar a un túnel.

Entre els anys 1939 i 1941, la línia del cable es va reformar amb la construcció de dos túnels. Aquest té una longitud de 91 metres i creua el cim del Manganell. L’altre mesura 60 metres i travessa el cim de Coma d’Olzina, per sota el camí que va des de la benzinera Vilalta al Vilar Rural.

Seguirem les marques grogues fins arribar al camí de Tresserres. Aquí trobarem un panell informatiu fet de ferro i que forma part de la ruta saludable. Deixarem la ruta del Cable que segueix cap a la Coromina i continuarem per la pista fins que s’acaba, en el mirador del runam salí. Des d’aquí podem contemplar la restauració que s’ha dut a terme de la Terrera Nova.

Seguirem per un corriol que surt a l’esquerra del mirador. Anirem planejant per l’obaga fins entrar en la part de dalt de la Terrera. Seguirem baixant per l’esquerra fins trobar un rec per l’aigua, i aquí deixarem la Terrera i agafarem un corriol que connecta amb la ruta Saludable. Aquesta ruta està senyalitzada amb fites de pedres. Baixarem un petit tram fent ziga-zagues i després tornarem a pujar lleugerament per la part baixa de l’obaga. A mig camí trobarem llocs amb molt bones vistes de la Muntanya de Sal.

Continuem pujant i quan arribem a dalt ens trobem un panell informatiu i el mirador de la bòfia Gran.

Des d’aquest mirador podem gaudir d’unes vistes meravelloses de la bòfia de sal roja amb el castell de Cardona al fons.

Quan plou, al fons de la bòfia es produeix la confluència de diversos rierols d’aigua salada en un de sol, i a pocs metres desapareix seguint la cavitat del forat Micó. Aquest forat és un pas natural d’aquestes aigües, una galeria estreta, que canvia constantment degut a l’erosió de la sal i als constants moviment provocats per les grans pressions a que és sotmès el jaciment salí.

Retornem al camí i una mica més endavant ja haurem arribat al punt de sortida.

Obre aquesta ruta escanejant aquest codi QR des de la barra de cerques de l’App de Wikiloc