Ruta per Cardona 10. Serrat de les Rovires – Pinassa de cal Ratera – Pinell.

Resum del recorregut:

Ruta circular amb sortida i arribada des de cal Dejú, al costat de la carretera de Serrateix. Amb una distància de 9.66 quilòmetres i un desnivell positiu acumulat de 256 metres.

Recorregut de dificultat tècnica moderada. La ruta és en la major part molt fàcil, però la baixada des del serrat de les Rovires fins la riera de Navel és per un corriol amb alguna dificultat tècnica. També cal travessar la riera de Navel dues vegades i si no ens volem descalçar, caldrà fer una mica d’equilibris.

Sortirem des de la cruïlla dels antics camins rals que anaven de la Coromina i Cardona cap a Serrateix i Berga. Ens dirigirem cap el sud per l’antic camí ral. Per un estret corriol pujarem al serrat de les Rovires i baixarem per l’altre extrem del serrat fins la riera de Navel. Aquest primer tram del recorregut forma part de la Marxa del Setge de Cardona.  Travessarem la riera i continuarem a la dreta per una pista que va seguint la riera. Passarem pel terme de cal Ratera, on no fa gaire han arrancat el bosc per fer-hi camps, i tornarem a creuar la riera per anar cap el mas de Pinell del bosc. Després de Pinell agafarem una pista a la dreta que passa pel clot del Roure i per un corriol tornarem al camí ral de Berga, just al costat de la desapareguda font del Cisteller. Des d’aquí tornarem al punt de sortida.
Passarem pel costat de cases que són de propietat privada, si us plau, no entreu a cap lloc sense permís del propietari.

Fonts consultades: Revista Cardona Oberta.

Descripció del recorregut:

Iniciem la ruta des de Cal Dejú, on hi podem veure incrustada a la paret de la casa, la base de pedra de l’antiga creu que senyalava la cruïlla dels antics camins rals que anaven de la Coromina i Cardona cap a Serrateix i Berga.

A l’altre costat de la carretera de Serrateix, al costat d’unes alzines hi trobem ca l’Agutzil. Nosaltres ens dirigirem cap el sud per l’antic camí ral. Una mica més endavant abandonarem la pista i per un estret corriol pujarem al serrat de les Rovires.

Des de dalt del Serrat podrem gaudir d’unes magnífiques vistes.

Una vegada siguem a dalt del serrat baixarem fins la riera de Navel. Primer seguint una pista forestal i després per un corriol que en alguns punts presenta alguna petita dificultat. Amb molt de compte creuarem la riera per damunt d’unes pedres i continuarem a la dreta per una pista forestal. Uns metres més endavant ens trobem amb la pinassa de cal Ratera. Pren el nom de la casa que hi havia a l’altre costat de riera i que actualment esta en ruïnes, tot i que està en el terme de Pinell. Es tracte d’un arbre monumental d’uns 27 metres d’alçada i uns 3 de circumferència a la part baixa. Aquests pins eren “pins de llavor” que es deixaven en previsió de futur quan es tallaven els boscos. Aquesta pinassa està considerada Bé Protegit del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).

Continuem pel costat de la riera i pocs metres més endavant, a la nostra dreta, hi trobem les restes d’un forn d’obra que encara conserva força la seva estructura. Es tracta d’un forn preindustrial. Van ser utilitzats des de finals del segle XIX fins que van ser industrialitzats en les bòbiles, unes instal·lacions més grans i complexes. Al nostre país aquest canvi es va fer entre els anys 1930 i 1950.

En aquest forn encara són visibles totes les seves part.

A la part de baix hi ha la boca o accés a la fogaina. En el seu interior podem observar les restes de dues voltes i a sota seu les fogaines que era on es feia el foc. Al damunt de les voltes hi ha la cambra de cocció o canó. Aquí es posava l’obra que es volia coure. L’espai entre les parets exteriors de pedra seca i les interiors de maó s’omplia de terra. El forn, per tant, estava en part excavat a la terra i la resta format per parets molt gruixudes, així hi havia menys pèrdua de calor, augmentant el rendiment.

Per la part alta del forn hi havia la porta, una obertura a nivell de plaça per carregar i descarregar el forn.

S’utilitzava per fabricar material de construcció (maons, rajoles, teules, etc.).

Per elaborar les peces en cru es feia servir l’argila d’aquest mateix entorn i l’aigua de la riera. Per a la combustió s’agafava llenya del bosc.

Tornem a la pista i uns metres més endavant, just abans de creuar de nou la riera, a la nostra esquerra hi ha les restes d’un altre forn d’obra. Aquest forn és molt més antic que l’anterior i el més versemblant és que sigui aquest el que ha donat nom a aquesta boscana coneguda com pla del Forn.

Tant aquest forn com l’anterior estan situats en el terme del mas de Pinell, el que ens fa pensar que pertanyien a aquest mas i, foren utilitzats per a ús personal.

Creuarem la riera i a pocs metres, a l’esquerra hi ha la Resclosa. Aquesta petita pressa actualment es troba en desús i molt malmesa. Havia estat construïda per abastir d’aigua a una horta que hi havia uns metres més avall, menada pels masovers del Reig i que ara ja no existeix. Des dels anys 60 fins els anys 80 del segle passat era un lloc molt concorregut pels banyistes de la Coromina i Cardona. 

Continuem per la pista forestal fins arribar a una cruïlla. El camí de l’esquerra ens portaria a les Palanquetes, nosaltres seguirem a la dreta i uns metres més endavant deixarem una pista que va a l’antiga central hidroelèctrica del Palà i continuarem per un pujador que va cap a Pinell del Bosc. A la nostra dreta, sota el camí, al mig d’un camp hi veiem les restes del Llobetó, una antiga masoveria de Pinell. 

Seguim direcció cap a Pinell i passarem pel costat d’un petit cobert al que li fan companyia dos vells ametllers, i al fons tindrem el castell de Cardona.  Tot plegat forma una magnífica imatge pels aficionats a la fotografia.

Després d’una petita pujada arribem a la masia de Pinell del bosc. Una gran alzina gerda ens dóna la benvinguda. Curiosament, té les arrels entortolligades amb la massa pètria d’una codina, com si es tractés d’una perfecta simbiosi.

A la nostra esquerra ens queda el mas de Pinell del Bosc. Es tracta d’un mas molt antic que ja surt citat en l’any 1133, en un pergamí de l’arxiu de Sant Vicenç. A l’era del mas també cal destacar un altre arbre: un gros pi pinyer.

Continuem per la pista forestal fins arribar a una cruïlla on anys enrere hi havia hagut la creu de Pinell, de la qual des de fa molts anys no queda cap rastre. Nosaltres girarem a la dreta i seguirem una pista que passa per la raconada de la vinya del Cabreta. Creuarem el camí que va de Cal Cabreta a Cal Ratera i agafarem un corriol que va a sortir a l’antic camí ral, just al costat de la desapareguda font del Cisteller.

Des d’aquí continuarem per la pista fins arribar al punt de sortida de la nostra ruta.

Obre aquesta ruta escanejant aquest codi QR des de la barra de cerques de l’App de Wikiloc