Data: Diumenge 8 de juny 2025
Sortida: des de la Plaça del Vall de 7:00 a 7:30h
Les inscripcions es podran fer online des del dissabte 17 de maig fins diumenge 01 de juny .
Inscripcions anticipades:
- Sòcies i socis del Centre Excursionista de Cardona 5€
- No sòcies i no socis del Centre Excursionista de Cardona 12€
El mateix dia de la Marxa:
- Sòcies i socis del Centre Excursionista de Cardona 10€
- No sòcies i no socis del Centre Excursionista de Cardona 17€
AGRAIRÍEM QUE FÉSSIU INSCRIPCIÓ ANTICIPADA
Finalitzat el període d’inscripcions anticipades, s’haurà de fer la inscripció a la sortida, sense cap mena d’excepció.
En cas de no fer la inscripció anticipada no podem assegurar el tallatge de la samarreta.
Tria la teva talla de la samarreta al fer la inscripció.
Descripció de la ruta:
Us recordem que aquesta caminada passa per propietats privades d’on hem obtingut permís exclusiu dels propietaris per fer-ho només aquest dia.
Sortirem de la plaça del Vall i pujarem pels carrers de la vila fins al Portal de Sant Miquel, on enfilarem la pujada de la Pietat fins a la capella del mateix nom. Seguirem pujant direcció a la ctra. del Miracle fins el trencant del camí de Lurdes on agafarem la pista que no deixarem fins arribar a la capella de Lurdes.
Des de Lurdes continuarem la pista que ens porta a cal Xerraire. Uns metres abans d’arribar-hi la deixarem per seguir un corriol bastant pedregós fins al torrent del Guix i sortir a la pista on, més endavant, hi trobarem la capella de Sant Julià del Guix.
Seguirem per pista fins arribar al Mujal, on podrem visitar la capella de la Mare de Déu de la Mercè i des d’allà, sortir a la pista principal que porta a les cases de Guals i la Lloreda.
Després d’un km aproximadament deixarem el camí de Guals per enfilar un pista bastant dreta i arribar a La Llordella, on podrem visitar la capella de la Mare de Déu dels Dolors.
A partir d’aquí, iniciarem la tornada tot travessant la ctra del Miracle i baixar per la pista de la carena de Sant Quintí fins a sobre Bocanegre.
Només ens faltarà l’última pujada per agafar la ctra de la Mare de la Font des del Porxo de l’Eruga, sortir al carrer de la Pietat i desfer el mateix tram de la sortida.
Notes:
- El recorregut serà d’uns 16,6 quilòmetres aproximadament amb sortida i arribada a la plaça del Vall.
- A la sortida s’haurà de recollir el braçalet.
- Al matí hi haurà coca i xocolata abans de la sortida.
- Hi haurà un avituallament d’entrepà i botifarra, un punt d’aigua i un altre amb meló i síndria . Cal que porteu el got de casa, ja que l’organització no en donarà per tal d’evitar deixalles.
- A l’arribada hi haurà una aixeta de cervesa fresca amb la col·laboració del Bar-Restaurant El Menut de La Bauma.
- Hi haurà un record per a tothom.
Bona caminada.
LES CAPELLES DE PLANÈS
Capella de la Pietat.
La noticia més antiga sobre aquesta capella és de l’any 1666 en que l’Ajuntament hi féu adobar la porta i la teulada. Quant a la imatge que s’hi venera, un baix relleu en alabastre oriental d’estil romànic-bizantí, ens hem de remuntar a l’any 1611.
Després de moltes vicissituds ocorregudes durant els anys, la capella fou destruïda i reedificada diverses vegades. Durant la Guerra del Francès, va ser enderrocada l’any 1811, i novament construïda l’any 1817, a càrrec del governador del castell, Manuel Cerdán. Durant les guerres carlines fou convertida en fortí fins que fou novament recomposta, beneïda i portada la imatge processionalment des de l’església parroquial. La darrera restauració a fons fou realitzada l’any 1954 mitjançant una col·lecta popular. L’any 2002, fou reparada de nou.
Oratori d’en Ribera.
La noticia més antiga que s’ha trobat sobre aquest oratori és de l’any1604, en que Mateu Farrés, picapedrer, vengué la vinya on ja existia l’oratori al mestre Casals, també picapedrer. El 1620, la vinya era de Josep Ribera. De la família Ribera prové la denominació amb que és coneix.
Es tracta d’una construcció de pedra seca, amb una fornícula a la cara nord que conté, bo i esculpida, la imatge d’un Sant Crist; l’acumulació de capes de calç, o de pintura, fruit de bones intencions, però força maldestres, l’han deixat força desdibuixada.
Capella de Lourdes.
Dedicada a la Verge de Lourdes, fou edificada l’any 1899 per iniciativa del rector, Dr. Ramon Vancells Puigcercós, dins de la propietat de «El Mujal», atenent als desitjós dels feligresos dels voltants dels barris de Tresserres i Planès. Aquests van sol·licitar del Consistori Municipal una subvenció i van construir l’ ermita amb la col·laboració entusiasmada de tots els veïns.
El dia 11 de febrer de 1899 es va celebrar la primera Missa. La Església tenia una talla de la Verge, però aquesta, forà destruïda durant la guerra civil. L’any 1940, el Sr. Josep Fíguls va costejà la imatge actual. També compte amb una imatge de Santa Bernadeta.
Ermita de Sant Julià del Guix.
Aquesta ermita es troba documentada l’any 1291, com a Sant Julià de Gotsens. Està situada al costat de l’antic camí de Cardona a Calaf. Consta d’una nau de reduïdes dimensions, amb volta de mig punt, rematada amb un absis carrat. Al campanar, d’espadanya, hi ha l’absència de la campana.
Té teulada de doble vessant i contraforts als laterals. La porta és a ponent, però havia tingut un cancell obert amb un ampli arc; per tant, la porta de veritat devia ser més a l’interior. No té cap més obertura. A la dreta de la porta hi ha encastat un curiós bloc de pedra de color marró amb motius florals. Durant la Guerra Civil (1936-39) va ser objecte de la fúria anticlerical i van destruir les imatges que hi havia; les actuals que hi ha al retaule, bo i restaurat l’any 1964: sant Ramon Nonat, sant Josep i el Sagrat Cor són posteriors a la guerra, així com sant Antoni del Porquet situat a la paret lateral esquerra.
Capella de la Mare de Déu de la Mercè.
Construïda a l’any 1768 per substituir la també església de Sant Quintí, que es trobava a prop de la casa del Mujalot, després que el bisbe de Solsona, Josep de Mezquía, concedís a Josep Miralles, amo del Mujal, una llicència per enderrocar-la.
Tenia dos altars: en el principal, hi havia un retaule barroc, obra de l’artista Segimon Pujol, sota l’advocació de la Mare de Déu de la Mercè, també hi havia sant Josep, sant Domènec, sant Celdoni i sant Ermenter, amb sant Quintí sobre la Mare de Déu de la Mercè; l’altre altar, el lateral, era dedicat a santa Rita i a santa Llúcia.
L’any 1936, durant la Guerra Civil, els altars i el retaule van ser cremats. Un cop acabada la guerra, l’any 1940, es va reconstruir. Des de llavors, a l’altar principal, presidit per la Mare de Déu de la Mercè, hi ha sant Josep i sant Ramon; a l’altre, hi ha santa Rita, santa Llúcia i sant Quintí, acompanyats de dues imatges més petites de sant Antoni del Porquet i la Mare de Déu de Montserrat. A la llinda de la porta de la capella hi ha esculpit en pedra, força deteriorat per l’erosió, l’escut de la Santa Inquisició (la branca d’olivera, la creu i l’espasa).
Capella de la Llordella.
Dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, amb accés des de fora i des de l’interior de la masia. Va ser feta per Ramon Llordella cap a 1860.
L’altar és presidit per la Mare de Déu dels Dolors i un Sant Crist; als costats hi té els símbols de la Passió, en quatre baix relleus; per la Guerra Civil el volien cremar, però finalment es va salvar.
A la part superior de les parets laterals, santa Cecília, sant Josep i santa Teresa, que eren els noms dels néts de Ramon Llordella.
Al cor de la capella hi ha un curiós harmònium de mitjan segle XIX amb el teclat movible lateralment.
Del sostre penja una làmpada d’oli. La pica de l’aigua beneïda està feta d’un bloc de pedra molt ben treballat.
Col·laboren:
 |  |  |  |